| |
POR A MORIR?
 dimarts 17/setembre/2013 - 03:17  538  1
Per què hi ha tantes persones que tenen por a la mort?, de debò ho dic, no ho acabo d’entendre, deuen viure suposo un paradís a la terra i pensen potser que més enllà serà un infern o el no res i el patiment de no ser o..., ves a saber, i que molts pensen que viuran “tota la vida” entesa com més de cent anys i dos cents o uf, potser es creuen que viuran aquí sempre i que han de gaudir de tots i de tot i, som-hi, a acaparar bens materials i possessions totes les que puguin i més, i deixar una herència ben engreixada ves a saber per quan...
Clar, potser vist d'aquesta manera i si fos així com creuen fins i tot jo tindria cert temor a morir-me; però, sincerament ho dic i així ho expresso, no entenc tenir por a morir, dec ser un cas estrany segurament o potser m'haig de trobar en un moment imminent a la mort, però no, no en tinc cap temor.
Potser es confon morir amb patir?, crec que és ben diferent el patiment, el sentir dolor, amb el morir en sí; de fet morir precisament és total absència de dolor físic i psicològic, i això que encara no m'hi trobat en la tessitura-, bé, potser pot doldre als familiars propers en el moment però és un dolor psicològic i més aviat de component cultural i religiós i tot, encara que les religions s'esforcin en treure ferro.
No, no tinc por a morir, quan en tingui i si estic prop de ser a “l'altre barri” us ho diré amb la mateixa claredat i si tinc ocasió de fer-ho. I si hi torno us faig cinc cèntims eh!
Potser el problema és tenir por al misteri del després?, doncs sigui com sigui el misteri el desfarem o no i si no hi ha res de res, que no ho crec, doncs res, absència de tot, no problem!, patiment zero, misteris zero, vida zero i ja, mort zero, res! I què?
És la meva opinió, no d’ara, de sempre, crec. I podríem filosofar i opinar fins l'extenuació i arribar al mateix punt inicial; però, total, tota la vida aprenent, tota la vida formant-nos més o menys i evolucionant com a persones individuals i col·lectives i, per què?, per a què? Cap sentit. Cap sentit? Sigui com sigui el què no te sentit racional és tenir por a la mort, tots tard o d'hora ens hi trobarem i hem tingut tota una vida per a assimilar-ho i estar més que preparats; no sé però crec que no em cal.
|
| |
Askata |
.
Tuesday, September 17th 2013, 4:23 PM
Tenim por a tot allò desconegut, a tot allò del que no n'hem sentit a parlat, a tot allò que s'ens ha amagat, ... tenir por a patir també, si. No ens han ensenyat a no tenir po, ni a saber suportar el dolor.
"Cap sentit. Cap sentit?":
“Riure sovint i molt, guanyar el respecte de persones intel.ligents i l'afecte dels nens, aconseguir l'estima de crítics honestos i suportar la traïció de falsos amics; apreciar la bellesa, trobar el millor en els altres, deixar el món un mica millor, ja sigui per un nen sa, un pedaç del jardí o una condició social redimida; per saber si ni que fos una vida hagi respirat més fàcil perquè vostè ha viscut. Això és tenir èxit.” (Ralph Waldo Emerson)
|
 |
|
Contactes
Registra´t
