| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LES PARAULES D’AMOR D’ESPANYA O LA CARTA.
 dilluns 16/setembre/2013 - 03:30  556  5
M’han commogut les paraules d’amor de Raxoy. Vet aquà que Catalunya li envia una carta per tal de divorciar-se i ell, enamoradÃssim de Catalunya, li costesta de forma florida dient que la seva vida – la d’Espanya – sense Catalunya no té cap sentit. I, de passada, també afirma que la de Catalunya, sense Espanya, tampoc. Això sembla que ho hauria de dir Catalunya, però és que es veu que no cal. El que Catalunya pensi o deixi de pensar de la relació és indiferent i encara sort que en comptes d’una carta amorosa de contestació no ha rebut dues hòsties. Catalunya, és clar.
I Raxoy – Espanya: que no, que jo t’estimo molt, que tu ets molt important per a mi, que sense tu jo no sabria què fer en aquest món pèrfid, que sense mi tu no arribaries ni d’aquà a la cantonada, que ets la més xula de totes les autonomies, la més llesta, la més treballadora i la que està més bona. Tant bona que si fossis una dona series com la Sharon Stone d’Instint Bà sic. I embolica que fa fort...
Coi.
Catalunya, que és una mica bleda, tot s’ha de dir, es lleva, somriu afalagada i va a mirar-se al mirall.
Te la llengua esgarrinxada per les sentències del Tribunal Constitucional i la legislació del senyor Wert. Té els pits flà cids i se li poden comptar les costelles per l’espoli a la que la sotmet Espanya. Té els ulls de vellut i cardenals arreu per les hòsties que li ha anat fotent Espanya als darrers 300 anys. Te els canells i els peus plens de marques de cordes i cadenes espanyoles. Té el cos ple a vessar d’escopinades que són les vexacions i humiliacions que no para de patir. D’Espanya, és clar.
Coi, potser si que Espanya se l’estima – com diu a la seva carta tant sentida – però o bé Catalunya toca el dos aviat o Espanya l’acabarà de destroçar. No és que sigui un amor impossible: és que és un amor perillossÃssim. Com el del senyor amantis per la senyora amantis, posem per cas. Com si t’enamores d’un vampir o d’una vampiresa o d’un Wert o d’una Soraya. Malament rai. No és que hagis begut oli: es que es que has begut arsènic.
El final de la carta és definitiva. Jo – Catalunya – sóc idiota. Més val que no decideixi res perquè no sé el que m’empatollo. Espanya ja decidirà per mi i aixà segur que les dos anirem bé.
Coi.
Que hi ha amors que maten no ho diem nosaltres, ho diuen els espanyols, però és veritat. Si Catalunya vol sobreviure només n’hi queda una: cremar la carta, si es vol posar romanticota deixar anar una llagrimeta por el que pudo ser y no fue i tocar volant el dos.
Per cert, la carta del que diu que m’estima té clar que si Catalunya pogués dir o decidir quelcom es divorciarÃen. Per això no vol ni preguntar. Ai las, que deien els clà sics, ai las!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anteros |
ui, ui, ui...
Monday, September 16th 2013, 5:07 AM
podria subscriure tot el teu escrit si no fos per un petit detall sense importà ncia, res, que només un matÃs insignificant:
Catalunya mai s'ha unit amb pròpia voluntat a Castella i ha estat Castella qui va sotmetre per les armes Catalunya, mai ha hagut unió compartida ni voluntà ria i molt menys hi ha hagut res semblant a amor, només vincles forçat d'una part a l'altra.
Molt ben escrit i entenc el sentit del missatge però no em serveix la comparació, no serveix la comparació, la realitat és molt més perversa, cruel i cruenta.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
