| |
Escriuria i escriuria.
 dijous 12/setembre/2013 - 02:23  487  1
I no deixaria d’escriure, per tu, somni imaginat, ombra d’aquella ombra perduda en tants instants; i voldria escriure’t i mirar-te el ulls mentre em llegeixes, però la buidor m’envaeix, un cop més, la manca d’idees i paraules que omplin tot sentit d’allò que vull comunicar-te.
És curiós, ben curiós, t’escric i no sé a qui escric doncs no hi ets, només l’ideal d’aquell ser inexistent, d’aquella persona que podent ser-hi no hi és ni ha estat mai.
Aquesta buidor que m’omple, em fa dir i escriure aquesta buidor; m’heu deixat buit i llençat com una burilla presència amortida pel temps fugit. Sí, em sento buit, potser demà o algun dia pugui sentir de nou quelcom que m’ompli de sentit, que ompli aquesta buidor i trenqui el meu silenci ara present; tant de bo un dia pugui omplir el blanc d’un foli, com aquest que embruto, amb mots que omplin de sentits diversos, de proses i versos que ara no em són possibles inventar; podria omplir ara de temes diversos aliens a tu, que no em són tu, presència inexistent, però no seria el sentit de tot el que ara voldria abocar i evocar en aquestes línies ben tossudes.
Escriuria i escriuria sense fatiga, i ompliria amb rimes dedicades, a tu presència imaginada, impossible, inexistent, intangible i, i que no hi és.
I si evoco temps passats no aboco més que dolor i falsa felicitat que avui no dona rimes ni versos, doncs la buidor és tal que només les paraules ploren esplaiades en aquesta buidor blanca, destrempada de tot orgull i manca d’amor.
Embruteu-me si ho voleu, humilieu-me a tot plaer; que això no serveix de res ho sé i me’n faig càrrec, que no és per ningú i només per mi i la meva buidor absoluta i sense res que la pugui omplir.
Escriuria i escriuria però això ni escriure és, només bogeria i buida follia que embruta un mal bloc, un més, res més.
|
Contactes
Registra´t
