|
No us envejo.
dimecres 11/setembre/2013 - 02:01 549 0
No us envejo, senyor, no envejo tot el vostre or, ni els vostres servidors, ni els castells ni cavalls que teniu en possessió. No us envejo, senyor, no gens els vostres modes refinats ni el seu gest estirat, noble i distingit.
En tinc prou i suficient amb el poc que em satisfà i no res més, ni ningú que em serveixi dons ni sóc digne de ser servit ni hi ha ningú indigne d’oferir-me els seus serveis; ni tinc castells ni els vull, ni desitjo palaus ni mansions. No sóc persona de grans refinaments, ni els persegueixo àvidament, ni les vostres maneres i gestos que oculten sentits i emmascaren esperits nets i nus.
No us envejo senyor, no envejo tot allò que us rodeja, ni les dones que us escalfen els llençols i us satisfan tots els instints, ni envejo aquesta vostra vida que us és el cel en la terra, no em calen servituds, ni seria feliç ni viuria satisfet.
No us envejo, senyora, us admiro; no envejo el poder de donar vida al vostre ventre amb l’amor que mai podria en defensar-la amb vostra vida, no us envejo i us admiro. No us envejo, senyora, no la vostra fortalesa, vostra sensibilitat i bellesa, i vostres corbes joves i voluptuoses, no us envejo, no les envejo, us admiro, bocabadat us admiro.
No us envejo senyor, no us envejo senyora, en tinc prou i massa amb el vostre somriure, i el plaer en llegir-me; és aquesta i cap més la meva riquesa i el meu plaer; que l’enveja és pecaminosa, no és feta per a mi, altres pecats menys nobles i indignes m’arrosseguen fins l’abisme i m’absorbeixen fins els ossos.
|