| |
A TOXA, UN PA COM UNES HÃ’STIES
 diumenge 8/setembre/2013 - 05:58  562  1
A Toxa hauria de ser una meravella natural però els nous rics l’han banalitzat absolutament. Si bé el patatge és tant grandiós que no es pot dir que l’hagin deixat fet una pena, si que es pot dir que li han restat moltÃssima part de la seva grà cia, cosa que hauria d’estar penada.
Curiosament – i pel que vaig veient – la Toxa serà l’única illa galega que trepitjaré aquest estiu. No va sortir bé l’excursió a les Cies, ni a la Cualada. A la primera no hi havia places i a la segona el motor de la barca es va espatllar. La Toxa t’ho posa més senzill: travesses el pont de formigó que la separa de O Grove i ja hi ets.
Fet i fet, l’aconsellable, si el viatjer no vol tenir un disgust, seria no acabar de travessar el pont. Bocabadar a banda i banda una llarga estona. Fondre’s amb el cel, les dunes i l’aigua. Deixar que el temps i l’espai s’aturin. Esdevenir per obra i grà cia de la miopia una mena de gavina d’anar per casa.
Però, és clar, com que no saps que et trobarà s, arribés fins A Toxa. I el que et trobes són xalets de nous rics, botiguetes de souvenirs i altres establiments comercials sense cap mena de grà cia. Tot postÃs, banal, idiota, absolutament fora de lloc.
L’únic lloc que conec on no s’han deixat fer aquestes coses és al Parc del Timanfaya a Lanzarote on la gent, si el vol visitar, ho ha de fer en autocars. No és que ningú no s’hi hagi pogut construir un xalet, és que ningú no hi ha pogut anar en cotxe. Per això la visió és pulcrÃssima, virginal (en el millor sentit de la paraula, consti) i d’una bellesa corprenedora.
A la Toxa, en canvi, aquests ximplets et transformen el paisatge és una caricatura del paisatge. Un pa com unes hòsties, vaja.
|
Contactes
Registra´t
