| |
Ser-hi o no ser-hi
 dissabte 7/setembre/2013 - 01:12  2210  0
La línia es tan curta que no es veu i ens separa del tot o res, d'un i l'altre costat... tornar a néixer, tal vegada néixer de debò, sense cap nus... un cop sec, un sotrac... el cos intacte, un vot i un petit tremolor, d'uns segons, i un àngel, un miracle, una mena de sort capaç de evitar lo inevitable. Il·lesa davant la mort i ara penso en que sóc viva, em miro el cos i no hi tinc cap senyal (el mínim) i altre cop veig l'altre costat, però sóc aquí i tinc sort... i no penso dubtar mai que val la pena. Sóc aquí més forta que mai i se que tu també n'ets i que ho demostres i sempre has sabut que val la pena, perdona'm si jo ho he pogut dubtar.
La nostra fragilitat es la nostra força i no hi ha límits quan un s'adona que ser-hi val la pena.
|
Contactes
Registra´t
