| |
LA TERTÚLIA DO CAFÉ MODERNO DE PONTEVEDRA.
 divendres 6/setembre/2013 - 04:49  566  2
En un moment en que a casa nostra s’estan redescobrint les tertúlies, que semblaven quelcom del segle XIX i del primer quart del segle XX i sent membre actiu de diverses, és agradable que et convidin a una tertúlia on hi participen gent de la valua de Castelao, Bóveda, Cabanillas, Paz Andrade i Quiroga. La tertúlia es podrÃa anomenar de les dues G: Galleguisme i Genialitat i es fa a O café Moderno.
Avui les tertúlies representen un % important de la programació televisiva i, la gran majoria, no tenen gens d’interès per la poca talla intel.lectual de la gent que hi participa i/o perquè tots els participants solen pensar el mateix. Es curiós, penso, que a aquella época en que els tertulians eren tant brillants a ningú no se li acudÃs trasladar aquestes tertúlies a la rà dio o transcriure-les. Només hi ha cròniques parcials i esbiaixades, per exemple, de Pla o de Sagarra. És clar que, probablement, els tertulians no haguèssin volgut. Per a ells allò era un acte d’esbarjo i, per tant, de llibertat absoluta, també un acte de formació. I participar en una tertúlia professional seria tot el contrari: una obligació, un paper predeterminat i tendència a la deformació.
La finÃssima ironia i la immensa bondat i patriotisme de Castelao em tenen el cor robat. Li dic que si fos una senyora no em donaria per vençut fins que es casès amb mi. Castelao em contesta que als intel.lectuals no els agraden les dones sà vies i em posa Molière, MuxÃa i Pla com a exemples. No sé. A mi sà que m’agraden. M’agraden les dones interessants. Les dones juganeres. Les dones rialleres. I li repeteixo: ell, com a dona, seria perfecte. Es clar que després haurÃem de mirar com sóc jo com a home i la cosa es complicaria. No sé si jo com a home m’agradaria vull dir…
De tant en tant algun ximple va acta de presència a la Praza de San José i li fot un cop de martell a algun dels tertulians i pensa que ha fet una gran heroïcitat. Naturalment, després aquesta heroïcitat idiota s’ha de reparar amb diners públics que es generen amb impostos que collen la gent. Però normalment els que es carreguen el mobiliari urbà van de progressistes i de salvadors de la patria.
Aquestes heroïcitats encara són visibles. Van arrencar el violinsta Quiroga i el van deixar bocaterrossa a la praza. L’ajuntament l’ha tornat a posar al seu lloc però vet aquà que ara el violinista toca el violà sense arquet. No sé si a l’ajuntament li venia d’aquà o si pretenia construir una estampa original, que és el que avui realment es veu: la d’un violinista tocant apassionadament el violà sense arquet. Suposo que, aixà com ha quedat, aquesta està tua deu ser única al món, ara, ves a saber, que de més verdes segur que en maduren.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
