| |
No sóc d'eixe món
 dimarts 3/setembre/2013 - 02:11  669  2
No sóc d’eixe món
Sento que no sóc d’aquest món, ja no parlo del món en general i tots tenim el nostre petit raconet encara que sigui.
Em sento fora de lloc aquí, cada cop més i més fora de lloc, i només em ve de gust treure el nas i la poteta per fer i afegir algun bloc més i, més que res, per a descomprimir i continuar endavant en aquestes menes de maleïdes evasions, sense més i sense menys.
Em sento aliè i estrany en un xat com aquest, on la majoria em sou tant i tant inclassificables en el meu jo intern; no em calen relacions ni coneixences virtuals ni de rebot reals que surtin d’aquest espai on la mentida i el menyspreu és tan estès. Res.
És possible, vaja, n’estic segur que hi sou moltes persones admirables i dignes de conèixer i fer-hi amistat, de fet ho he experimentat a bocins i a l’engròs, però no em sento com si fos a casa meva, allà on encara no sé si mai m’hi sentiré; em sento estrany i alhora incomprès, desconegut i mal interpretat segurament per molta gent; m’és del tot igual ja, he esdevingut un element desubicat, que no cerca res concret, sense cap interès, sense conveniències i aquí, en aquest àmbit tan exitós, veig i comprovo que quasi tothom cerca i mostra interessos i conveniències, en alguns tristos casos sense cap pudor i amb un descaradament que fa fredor, almenys en a mi, i em neguiteja i em fa sentir incòmode i descol·locat.
Un lloc on cada un no és un mateix i on jo no puc ser jo mateix amb plenitud, com voldria. No, no sóc d’eixe món, potser és que tot plegat em ve gran, potser és que no sé jugar-hi ni disfressar-me per les ocasions; no estic fet per això, no ho sé; quan ho esbrini potser podré decidir si ser-hi o no.
Només em ve de gust i no vull renunciar-hi, de tant en tant, escriure i publicar aquí i amb el vostre permís, res més, no vull ni necessito res ni ningú, ni sentir a cada instant cap presència que m’atregui o pugui atreure. És com cercar la meva solitud, morir en mi, per això no em cal res més ni ningú; ja n’he tingut prou i massa i, només, he collit silenci i tristesa, i records que se’n van per sempre, records que tant de bo no haguessin estat mai; al final, dolor i poca cosa més.
No sóc d’eixe món, tot per vosaltres, jo no el vull.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
