| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
M'estic plantejant separar-me
 dimarts 3/setembre/2013 - 03:23  1754  17
Desprès de set anys lluitant, contra el càncer, no se si podré aguantar un any més (o pitjor, deu anys més). Segons els metges pot sobreviure deu o quinze anys més, amb tota la medicació que encara li poden donar, i dic sobreviure doncs lo que es ara ja no es vida.
Son deu mesos seguits amb morfina i altres substancies estupefaents per pal•liar el dolor, medicacions varies per pal•liar els efectes secundaris de la quimioteràpia, tractaments hormonals per fer més efectius els tractaments de quimioteràpia i per suposat les sessions setmanals de quimioteràpia.
Això afecta a la vida diària de tota la família i, es vulgui o no, a tots els nivells. Òbviament els més afectats som els que hi convivim amb ella a diari. Canvis d’humor, limitacions per fer activitats, no poder sortir de casa, viatges constants a l’hospital, ...
Però últimament s’està donant massa sovint una altra situació desagradable: Les Bronques.
Cada dos per tres, des de que s’aixeca fins anar a dormir i la majoria de vegades (per no dir totes) per coses insignificants.
Segons gent entesa, això es perquè està enfadada amb la malaltia i amb el món i ho paguem els que estem a la vora. El problema es que això mina la moral quan es produeix un dia rera l’altre, t’esgota psicològicament fins a l’extrem de voler fugir.
Si companys, desprès de vora vint anys casat, m’estic plantejant separar-me i emportar-me les nenes amb mi. No se quina altra solució ens queda per no viure la tirania que ens imposa la malaltia i la malalta subjugada, poc marge ens deixen les seves estones de lucidesa, no vol ajuda i això provocarà que algú prengui mal.
Se que, en el seu dia, vaig defensar que no es podia deixar una malalt en aquestes circumstancies però, desprès de set anys, veient com s’ha deteriorat la meva salut i les perspectives que això es prolongui indefinidament fan que m’ho replantegi tot.
Fins fa quatre dies només era una possibilitat remota al meu cap, però en vista dels esdeveniments ja ho he plantejat obertament a casa i estem a l’espera de l’últim comunicat mèdic per veure cap a on anem.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
francament
Tuesday, September 3rd 2013, 6:47 PM
jo no soc ningú per jutjar a ningú,sols et donaré la meva opinió que entenc lliure perque estem a una red social.
El fet és que a mi a casa,mai he vist deixar a una persona per malalta,per lo tant jo no ho podria fer i pensaria amb els meus fills(en tinc dos),quin exemple els donaria?..........nens deixo al papa perque està malal i vosaltres estareu millor amb mi i sense veure com és more,ho trovo molt cruel i una mala lliçor perque demà t´hi pots trovar tú.
Dit aixó,et diré que mai parlo perqué sí,el meu pare va estar molts anys malalt ,necessitave molts cuidados,pero molts,eh? i la meva mare mai és va rendir,mai el va deixar ni nosaltres tampoc,ni a un ni a l´altre,avui em sento molt orgullosa de la meva mare que no va flaquejar ni un instant i sense dir-ho em va donar una lliçó de vida i com és té de ciudar,l´amor sense egoïsme i amb sacrifici.
Sols és la meva opinió.
Dolors,
|
|
Askata |
.
Tuesday, September 3rd 2013, 4:29 PM
hola llobarro,
si has deixat aquest escrit aquí, imagino que és perquè vols compartir el que et passa amb qui ho pugui llegir, i qui sap si amb persones que també hi estan passant, o persones que en el futur ho puguin llegir i aprendre'n alguna cosa. O persones que no hi estiguem passant, però que també en poguem aprendre alguna cosa.
I m'he fixat que no demanes pas consell; en canvi molta gent ha opinat, perquè et volen ajudar i/o donar la seva opinió, suposo, i perquè així se sol fer en un blog com ara aquest.
Trobo un tema massa delicat com per fer cap comentari... només tu saps el que estas passant. I com ja ha dit algú, facis el que facis estarà bé, encara que amb el temps t'adonessis que t'havies equivocat. Són situacions massa dures i perllongades en el temps, que només qui s'hi troba pot arribar a entendre.
|
|
nuria_77 |
si se'm permet la intromissió...
Tuesday, September 3rd 2013, 11:30 AM
Tot consell és complicat quan no es viu el vostre dia a dia i, a més, és impossible saber exactament què penseu i com ho viviu. Tot i així, estaria totalment d'acord amb el Persi, pensar amb el cor està bé, però quan les circumstàncies et poden i ets tu el qui està en risc, també cal pensar amb el cap.
Potser un trencament és molt dràstic, només vosaltres sabeu si hi ha alternatives intermitges, però de vegades un s'ha de plantejar si el més adequat és mantenir una situació dolorosa que us acabarà perjudicant a tots dos (i resta amb qui conviviu), o si l'instint de supervivència propi et demana tirar endavant d'una altra manera. Sovint el que desitgem no és el que podem fer, no pas per falta de voluntat sinó perquè la pressió i malestar en situacions com aquesta també pot acabar amb nosaltres.
Sigui quina sigui la decisió presa, bona serà si és meditada. És una situació ben trista la que expliques, però potser fins i tot podeu ajudar-vos més mantenint una mica més de distància. S'ha de valorar que, quan un necessita ajuda (i sembla que a ella n'hi cal, com és natural i a tots ens passaria), el primer i imprescindible és deixar-se ajudar.
Per part meva no hi ha consell, mai aconsellaria a ningú separar-se, ho trobo un assumpte massa personal.
|
|
Pelacanyes |
Potser demà tingui la clau
Tuesday, September 3rd 2013, 10:02 AM
Ho posso en circunstancial perquè no depen de mi, si no dels resultats de les proves que li van fer.
La relació està esgotada del tot des de fa tres anys i potser el que m'ha mantingut lligat es que l'he avantpossat a ella per davant de tot, la feina, la meva salut, les aficions,... però si no es qüestió de vida o mort, si pot continuar endavant ella pels seus mitjans...
El cor em diu que segueixi, però el cap em diu que si segueixo serè jo el primer en marxar.
Se que faci el que faci farà mal, l'únic que vull que aquest mal sigui el minim per tothom.
No ho sé, per això hi dono tantes voltes...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
