|
BRIGÀNDIA, UNA CIUTAT SENYORA I AMAZÒNIQUES.
dilluns 2/setembre/2013 - 03:47 532 0
A mi em sembla bé que les senyores siguin senyores sempre que, quan s’escau, deixin de ser-ho amb tanta intensitat com quan ho són. De la mateixa manera que trobo vulgarÃssimes les dones que no són mai senyores, encara trobo més vulgars i avorrides les senyores que ho són sempre.
Amb les ciutats em passa el mateix: ja em va bé que siguin senyores sempre que tinguin hores i llocs que no ho siguin. Estic a favor de l’elegà ncia, de l’educació i del civisme però no sempre i en tot lloc. Hi ha llocs en que l’elegà ncia, l’educació i el civisme estorben. Hi ha moments en que voler demostrar classe és fatal.
I bé, la primera impresió que em produeix Birgà ndia és la de ser una ciutat senyora. Per això l’anomeno pel seu bellÃssim nom i no pas pel horrible nom que li van posar els cristians (Cruña, que quasi és conya). Ser una ciutat senyora vol dir ser una ciutat elegant, neta, polida, amable i, sobre tot, confortable. Ho he escrit moltÃssimes vegades i ho escriure moltes més: al mà xim que poden aspirar les senyores – i suposo que els senyors – és a ser confortables. Les urbs, grans o petites, també.
Suposo que més endavant descobriré l’altre cara de Birgà ndia però ara fa res que acabo d’arribar i no estic per aventures. Ara ja em va bé aquest posat noucentista, europeu, somrient i benèvol birgandÃ. Ja em vagarà de complicar-me la vida a veure què hi trobo sota les seves faldilles. Diuen els vells que a sota les faldilles de les senyores sempre hi ha el mateix i és fals: perquè el mateix sempre és diferent. Igual passa amb les ciutats: el mateix sempre és diferent. I és justament la diferència d’aquesta igualdat, és a dir, el matÃs allò que fa interessant el viatge i el fa saboròs.
Hi ha un segon aspecte d’A Coruña que no m’agrada: és una ciutat amazònica. Està tues de militars, museus militars, escoles militars, vaixells militars etc... Jo als militars els hi tinc urticà ria. Van néixer pel saqueig, el robatori i la violació i continuen dedicant-se al saqueig, el robatori i la violació. Amb la civilització han aconseguit que fins i tot els mantinguem amb els nostres impostos aquesta púrria. Un cà ncer. No en penso parlar més.
|