|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de quim_c
|
|
|
Happy in Hell
diumenge 1/setembre/2013 - 06:26 1566 3
És felicitat ser conscients que som feliços?
En l'instant mateix en què ens creiem conscients de la nostra felicitat deixem de ser feliços, la consciencia filtre les sensacions, fa entrar en joc la raò i això ja no és felicitat....
La "felicitats dels ignorants".....algú que es realment feliç es pregunta si ho es?, vol pendre consciencia del seu estat?, mai, resta en un estat catàrtic suprem de manera inversa que qui sent dolor, si es conscient del mateix, patirà o serà infeliç.
La felicitat, com l'amor, no són coses que puguem perseguir, arriben i marxen, si les busquem, ens evadiran.
Pel cami del pensament mai poden trobar la felicitat. La felicitat no és, com és la sensació, una cosa que pugui perseguir-se i trobar-se. La sensació podem trobar-la una vegada i una altra, perquè sempre la perdem, però la felicitat no pot ser trobada. La felicitat que puguem recordar és tan sols una sensació, una reacció a favor o en contra del present. El que s'ha acabat no és la felicitat, l'experiència de felicitat que s'ha acabat és sensació, perquè el record és passat i el passat és memòria i sensació. La felicitat no és sensació. Podem recordar-la però no reviure-la.
La ment, amb els seus records i experiències no pot ser feliç, el reconeixement mateix impedeix el viure el moment present amb tota la plenitud que necessita el ser feliç. Som el que volem creure.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Askata |
la felicità
Monday, September 2nd 2013, 4:11 PM
ieps quim, dius: "La felicitat, com l'amor, no són coses que puguem perseguir, arriben i marxen, si les busquem, ens evadiran."
aleshores, si ja sabem que això és així, que la felicitat arriba i marxa, i que està feta d'instants, no és millor acceptar-ho i deixar de voler perseguir-la i de buscar-la? si la busquem, no només ens evadirà, sinó que probablement vindran altres conseqüències no massa positives, com ara la frustració.
Que tal intentar canviar de xip, estar en pau amb un/a mateix/a, deixar fluir les coses, fer més cas a la nostra intuició, dedicar més temps a allò que ens omple, i prestar-nos més atenció a nosaltres mateixos? (però no pas de forma egoista! sinó estar amb un mateix, tranquil, fruïnt del moment, escoltant el que ens diu el cos, asserenant-nos, ...) Potser la felicitat és senzillament això, ens agradi, o no...
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|