| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
DESPERTO ABRAÇAT A UNA FEMELLA A BRIGÀNDIA
 divendres 30/agost/2013 - 06:17  622  7
Quan viatges sovint passa que, quan despertes, no tens ni idea d’on ets. La primera idea és que ets a casa: doncs no. Obres el llum i recordes nebulosament que ets a un hotel de les quimbambes, a tocar de la fi del món. Penses que estàs de vacances i que pots dormir una mica més. I dorms.
A vegades passa – jo ho he llegit i ho he vist en diverses pel.lÃcules – que quan et despertes tens algú dormint al costat. Fas memòria i penses que portes fent bondat des de que vas marxar de Barcelona. Creus recordar que ahir vas anar a dormir sol. Creus recordar que no vas beure alcohol per sopar. Creus recordar que ho vas deixar tot endreçat.
Creus recordar...però tu sempre has presumit de casuÃstic i de fà ctic; sempre t’han semblat pobres la lògica i la raó davant dels fets. I el fet és que, malgrat que sigui ilògic i irracional, hi ha una senyora dormint al teu llit. No dic – que consti – que normalment sigui ilògic i irracional dormir amb una senyora ( hi ha grans pensadors que opinen que efectivament, però ara no entrarem en aquests laberints que ves a saber on ens durien ). El que dic és que al meu llit hi ha una senyora que teòricament no hi hauria de ser. Primer perquè no és la meva i segon perquè ja vaig dir que estava deixant el pecat.
Molt bé, però ara què se suposa que he de fer? La mossa és preciosa: sembla aquella vienesa de cabells castanys i pell entre rosa i blanc de Klimt que m’agrada tant. Ronca tant amorosament que sembla la meva gata. Veig que no duu sostenidors! A veure en quin embolic m’hauré posat ara!
Ja que hi sóc decideixo – per pura estètica, sense gens ni mica de malÃcia – fer rodolar els llençols del llit de manera que la mossa quedi nua. Penso que és una manera entenimentada d’aprofitar el temps mentre penso que què coi he de fer. Però vet aquà que quan traspasso el melic, els collons em cauen a terra, un a cada banda: collons al llit se m’hi ha fotut una sirena, no et fot?
La primera cosa que em ve al cap és trucar a recepció – és el 9 – i fotre’ls bronca: que com és possible que tingui una sirena al llit? Que quina mena d’hotel és aquest? I que me la facin amb Albariño i grelos per dinar. No tota, es clar.
Però en aquestes la sirena és desperta i parpalleja. Ja hi som. Zombi perdut quedo.
Li ensenyo el meu anell de casat, li dic que sóc pare de famÃlia i li ensenyo el carnet d’homo convergentis. Ella somriu i parpalleja més. No nem bé! Quan li dic que digui alguna cosa, sento un so que és com els de les balenes. Canta l’Ave Maria de Schubert! Embolica que fa fort! Mira que n’hi ha de cançons per cantar i aquesta sardina amb sines se li acudeix l’Ave del meu casament! Com que és una cançó que em sé i que m’agrada molt, canto amb ella. Ja sé que tinc veu de gripau però ella riu.
A continuació intento explicar-li que això nostre no té futur. Que sóc de Barcelona, que porto sang del senyor Esteve, que si em presento a casa amb una sirena ens fotran als dos al zoo. I ella parpalleja i somriu. Collons, tia que no pot ser! I torna a cantar: ara l’Ave Maria de Bach. M’agrada més la de Schubert. Ho sento.
Al final decideixo trucar a recepció i demanar-els-hi que pugin. Però ella es posa a plorar i quan truquen a la porta els hi dic que no passa res, que ja ho he solucionat.
Li explico que no sóc un bon partit, que menjo molt i rondino més. I que visc a una nació sense estat oprimida a la que li foten hòsties per totes bandes. Ella continua cantant: ara toca el Virolai. Es veu que se les sap totes aquesta...
No sé si estarà pensant en que, en comptes d’instalar-se al barri de Sant Antoni barcelonà ens instalem a la mar salada que té moltes més cambres. Però, i si Neptú no ho troba bé, què passa? Jo he llegit Homer i sé perfectament que els Déus tenen mala hòstia, encara que no tanta com Jahvé... Però és que no és viable, coi. Tinc dona i filles i una hipoteca per pagar.
I tinc una gata que es desesperaria si no em tornés a veure. Quan sent la paraula gata la sirena fot un esgarip de Cal Déu, els ulls se li tornen sulfurosos, em fot un cop de cua que m’enclasta a la dutxa i desapareix.
Ha desaparegut. I ara què collons puc fer?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
