| |
Esperant el judici final.
 divendres 30/agost/2013 - 11:49  425  0
En un "impass", sí, en un "impass" em trobo, i trobo estranya aquesta sensació de quietud, de no saber ni voler fer cap moviment ni enrere ni endavant, d'espera gens inquieta, només espera de les hores i els dies...
Potser espera d'un nou cicle, d'algun nou punt d'inflexió que em condueixi el sentit dels meus passos. És tan estrany, tant i tant, que no encerto a esbrinar la manera d'expressar-ho, de fet i per què expressa-ho?, què en puc treure de dir i compartir això incert com gens inquiet?
En fi, que potser no sé ni com ni quan ni on he de fer i dir, ni què dir ni fer, ni què moure si hi ha res a moure..., o simplement deixar-ho tot a la inèrcia, a la improvisació i al passar del dia a dia i que surti per on surti; no sé si m'enteneu, de fet ni sé si jo mateix m'entenc; només mirar de viure l'instint i el desig de cada moment, sol o no, però sense caure en les maleïdes consciències, i esperant i vivint els colors, els gustos i els sons que m'envoltin a cada instant...
I, ai, i se'm fa tan difícil i incert el què ara, d'aquí a cinc minuts o cinc hores o cinc dies... m'ha de fer respirar profund per sentir i sentir-me. Sigui com sigui hauré de seguir amb la mateixa intenció de no ser-hi per ara però essent i esperant, esperant, si cal esperant el judici final.
El judici final en què no crec gens.
|
Contactes
Registra´t
