| |
TOPO AMB RAXOY A UN BAR DE CARRIL.
 dijous 29/agost/2013 - 01:39  516  3
Cansat de divagar entro al primer var que em topo al passeig marítim de Carril. Demano cloïses i una copa d’albariño, només per anar variant. Sempre el mateix, per excel.lent que sigui cansa, ni que sigui una gran senyora. De tant en tant als mediocres ens cal una mica de vulgaritat. I bé, no sé perquè no escric això: les cloïses són excel.lents i l’Albariño està per sobre del meu talent gastronòmic.
En aquestes veig un tipus clavat al president del govern espanyol – que sé que està passant les vacances no sé on de la província de Pontevedra - entrar al bar. Em pregunta si em sap greu que segui al meu costat i li contesto que, si no governa, no. Ell somriu i fa: català? I jo: Sí i de la ceba. Te sort que estigui de vacances. I ell: jo també estic de vacances, bé, en realitat jo no sóc Rajoy, sinó Raxoy el doble que utilitza el presi per estalviar-se els actes oficials que li són una murga.
La cosa no lliga. Justament aquests dies a Galícia s’està celebrant la Vuelta ciclista i en Rajoy surt cada dia als diaris. O sigui que està clar que en Rajoy és Raxoi i en Raxoi és Rajoy, que jo vaig veure una pel.lícula que es deia “El doble de Satanàs” o una cosa així i hi havia un tipus que es feia passar pel fill brutal d’un emir bèstia. O sigui que sé de que van aquestes coses: no em fotrà pas aquest.
En pocs moments li demostro a Raxoi que és el que no rutlla d’Espanya. Ell ha entrat al bar i, amb tota l’amabilitat del món, m’ha preguntat si podia seure amb mi. Al cab de cinc minuts, però, ha entrat la seva escolta i li ha preguntat si jo l’estava molestant. Si ell, pel que fos, haguès dit que sí jo aquesta nit haguès dormit a comissaria i l’endemà, en aplicació de la llei antiterrorista, se’m dictaria una interlocutòria de presó provisional. I això, li dic, passa tant amb els individus com amb les nacions perifèriques, sobre tot amb Catalunya. Ell somriu i em diu: en Bosch em va dir zoquete i vós em dieu això: que exagerats que són els catalans! No veuen que així no arribaran mai enlloc?
Li dic que hi ha dues coses d’ell – Rajoy – que admiro: una, que la seva dona no surti mai enlloc ( cosa que vol dir que mana moltíssim, la dona vull dir ) i l’altra que hagi triat fer de polític podent estar fent de Registrador de la Propietat ( és cert que ara els registradors es deuen estar morint de gana, però els de l’edat de Rajoy ja fa anys que els tenen fets ). En realitat aquesta segona cosa no l’admiro: li dic que si fos fill meu l’esbroncaria. Em comenta que la seva àvia – que és la única amb la qui parla en gallec – ja ho fa això d’esbrocar-lo per haver-se dedicat a la política. Diu que li diu: tant estudiar per acabar sent polític, Mariano!
Com més avança la conversa més bé em cau aquest home – ja tinc un pecat més inconfesable, què hi farem!-. Es lleument irònic, gairebé tendre, divertit i culte. Li dic que el més decepcionant que jo li veig és que sembla un bon vivant i, en realitat, és un mal vivant o sigui que estic d’acord amb la seva àvia.
Em pregunta si he tastat la llagosta de Carril i li dic que naturalment. I també li dic – per tocar-li els nassos – que, quan jo era jove, les llagostes que es pescaven a Badalona eren molt millors, però que amb tanta gent ara se n’han anat al carallo ( Badalona i les llagostes ). Fet i fet, això ho deia el meu pare, que va néixer l’any 1910 i, per tant, estem parlant de les llagostes badalonines de fa cent anys, però Raxoi no ho sap.
En aquestes un escolta li diu que hauria de marxar: que el Rajoy de mentida és a punt d’arribar a Vilagarcía i la gent quedaria aclaparada si els veiéssin junts. Li dic que ha estat un plaer xerrar amb ell. Ell em diu que el plaer és seu i que li doni records al Junqueras de part seva, que li fa guanyar molts devots.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
