| |
Prou!
 dimarts 27/agost/2013 - 05:54  2734  4
He decidit deixar d’escoltar paraules enverinades, dites amb tota la bona intenció però que al cap i a la fi són verí. No es pot netejar la imatge de ningú si et bombardegen amb comentaris negatius, ja prou d’afegir llenya al foc que encara crema perquè entre tots plegats no me’l deixen apagar.
Vull deixar de sentir-me intranquil·la i de tenir angúnia. Si vaig passar pàgina m’agradaria que els nous fulls fossin nets i ben disposats per escriure-hi de nou.
Em sento bé sola, encara que la sensació de sentir-se sol al davant de tot és sovint aclaparadora. Tornar a començar sense la il·lusió del descobriment de la vida... desperta mandra, inseguretat i pors. Però la música segueix sonant i no hi ha més remei que ballar-la, no tindria sentit parar, tot i que de vegades ens agradaria arraulir-nos en un racó i oblidar-nos del ball.
Potser us sona aquesta sensació de trobar-se davant una nova vida quan ja feia temps que tot estava encarrilat, i quan sense saber ben bé com, ens trobem tancant una porta o bé ens l’han tancada als nassos?
Totes les pèrdues provoquen tristesa, i encara que després tot acaba col·locant-se allà on s’ha de col·locar, cal passar-ne el dol. Cal enfrontar-se amb la solitud, sí, però es pot triar entre la solitud de l’aïllament o la solitud de la llibertat, sabent-nos estimats per la gent que ens envolta, retrobant l’alegria de viure en aquelles coses que no pensàvem que fossin al nostre abast senzillament perquè no en paràvem esment.
Davant nostre s’obre un ventall infinit on tot és possible, i amb tot el que tenim après emprenem el camí de nou, buscant en nosaltres mateixos l’equilibri i la fortalesa i mirant sempre endavant sense lamentacions pel que queda al darrere, on només cal posar-hi atenció per no caure en els mateixos errors.
Vaja, que el que ens ha passat no és una putada, sinó una nova oportunitat que cal aprofitar, però sisplau... no vull més paraules enverinades perquè fan que tot sigui més lent.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
