|
EL NOI DEL SAXO
diumenge 25/agost/2013 - 03:14 1637 4
Va ser al sortir de la corba que et vaig veure.
Uns fatjos immensos emmarcaven la carretera, que passava dins un un túnel verd, fragant , voluptuós , després de les pluges d'enguany . Al tombar , a ma dreta hi havia un petit prat , il·luminat per el sol.
I tu eres allà, al mig . Assegut a una pedra entre l'herba curteta com gespa, sol, sense camisa , i tocant el saxo .
La visió va ser fugaç : jo anava en moto, de paquet . Es per això que no vaig poder parar .
Ho hauria fet : m'hauria agradat asseurem a terra , davant teu, a escoltar la teva musica .
Hi ha pocs instruments que m'agradin tant com el saxo !!!
Però em vaig quedar pensant que si volguessis tenir públic, tocaries a la plaça del poble.
No se per qui tocaves , al bell mig del bosc . Pot ser per atrapar algú que passava , com els cants de sirena del Homero? Pot ser estaves assajant, i no volies trencar els timpans i la paciència dels veïns ? Que hauries fet si hagués parat a escoltar ?
Total que la moto seguia perseguint corbes...i el meu pensament es va quedar una bona estona amb tu , en aquell petit indret màgic...atrapat bàsicament per la curiositat !!!
|
|
|