| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de txeic-tgn
|
|
| |
Molt encertat...
 diumenge 18/agost/2013 - 01:03  520  2
l'article d'en Ricard Gené... contestant al fantasma del Navarro...
========================= ========================= ===
Jugant amb el discurs de la por
RICARD GENÉ | Actualitzada el 18/08/2013 Diari ARA
Llegeixo des d'Eslovènia les declaracions de Pere Navarro qualificant una eventual declaració d'independència catalana de "fantasmada". Aquest estirabot em fa pensar en la història del petit país que m'acull.
Recordo el 26 de juny del 1991, quan Eslovènia va dur a terme la seva "fantasmada". Fa 22 anys els eslovens no es van deixar intimidar ni per James Baker, tot un secretari d'Estat dels Estats Units, que el dia abans de la proclamació advertia que el nou estat "mai" seria reconegut, ni per la troica comunitària (això de les troiques es veu que ja ve de lluny), que amenaçava el naixent estat dient que "mai" formaria part del club comunitari. Els eslovens tampoc es van doblegar davant l'atac de l'exèrcit iugoslau, que pretenia recuperar el control dels passos fronterers (els drets de duana nodrien el pressupost federal iugoslau). Però aquella "fantasmada" va permetre que avui Eslovènia, sense negar cap dels problemes i mancances que té, sigui un estat sobirà present a tots els fòrums internacionals i hagi assolit un grau de desenvolupament que, malgrat la crisi, és similar a l'espanyol i superior al portuguès o el grec, amb menys de la meitat de l'atur que pateix Espanya.
Resulta, segons Navarro, que les secessions unilaterals són pròpies de Kosovo i recomana als partidaris "de la via de Kosovo" que vegin en mans de qui està la seva economia i la qualitat de vida que hi ha. D'entrada aquest discurs de la por ja no té gaire a envejar al del PP. Però també em sembla que no es pot ignorar gratuïtament quina era la situació de Kosovo sota Sèrbia i, per tant, quina era l'economia i la qualitat de vida que tenien els kosovars. Altrament, cal recordar també que la Cort de Justícia de l'ONU va dictaminar el 2010 que la declaració kosovar no va infringir el dret internacional.
Per Navarro fixar una data per fer una consulta crea "confrontació i crispació". Doncs bé, a la Iugoslàvia "predemocràtica" de principis dels 90 el seu tribunal constitucional va rebutjar prohibir el referèndum eslovè, consulta que la república mateixa va organitzar sense cap limitació. Mentrestant, a l'Espanya "democràtica" del segle XXI no es pot fer un referèndum a Catalunya perquè "ho prohibeix la Constitució".
Segueixo llegint i, per sort, trobo la solució. "S'ha de negociar amb responsabilitat, i no col·locar-nos cap data en el calendari que ens pugui portar a una situació d'estrès, i més encara enmig d'una crisi econòmica com la que tenim". Mantenir la data dins del 2014 "portarà frustració". No ens estressem, doncs. Traiem les dates i negociem..., però com es negocia lligat de mans i peus, si tant el PP com el PSOE, referent polític del PSC, ja han dit que no hi ha res a negociar? A més, hem d'esperar el final de la crisi? Precisament a causa de la crisi és urgent resoldre la nostra situació!
Navarro està, a més, molt preocupat pels inversors estrangers que, suposadament, no vénen a Catalunya per la pressió de fer la consulta el 2014. Ho diu i es queda tan ample malgrat que Catalunya és el territori que més inversió estrangera ha atret recentment. Cal suposar, en canvi, que la política espanyola sobre Gibraltar atreu la simpatia i les inversions britàniques o que l'incompliment dels compromisos inversors de l'Estat o l'ofec financer de la Generalitat són la fórmula ideal per atreure inversions i sortir de la crisi.
La independència de Catalunya no és un fi en si mateix ni serà la panacea, però per bé o per mal ja només queden dos models possibles, el de la recentralització que propugnen el PP i amplis sectors del PSOE o la independència. En aquest sentit, qualsevol ciutadà de Catalunya té tot el dret a estar en contra de la independència i la seva opinió ha de trobar el respecte democràtic més absolut. Però en els moments que vivim, precisament per la gravetat de la crisi i per les dificultats de molta gent, no és moralment acceptable jugar amb el discurs de la por, atemorint amb la pèrdua d'inversions estrangeres o estigmatitzant els adversaris polítics amb Kosovo.
Sabem que hi ha amplis sectors del PSC honestament a favor de la consulta, però no sembla que sigui la postura del seu líder, com posen de manifest les declaracions al·ludides. En suma, fer veure que s'està a favor d'una consulta quan en realitat s'al·leguen subterfugis per no participar en el Pacte pel Dret a Decidir, es rebutja parlar de cap data i es vol fiar tot a un pacte de negociació impossible és amagar l'ou i no jugar net.
I si arriba el cas que totes les portes s'hagin tancat i unes eleccions demostren el suport popular a la independència, una declaració unilateral serà tan inconstitucional com es vulgui, però no serà cap "fantasmada", perquè serà el resultat d'un procés democràtic que en cap cas serà contrari al dret internacional.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
Pere Navarro i Eslovènia
Monday, August 19th 2013, 1:15 PM
Estic d'acord amb tot el que dius d'en Pere Navarro i del PSC. Ja saps que els socialistes no són sant de la meva devoció i no per l'aspecte social si no pel nacional.
En quan a Eslovènia, l'estiu del 2010 hi vaig estar i vaig publicar en el meu bloc aquest article que conté dades comparatives amb Catalunya que potser et poden interessar.
ESLOVÈNIA, ALGUNS ASPECTES
Aquest estiu he passat uns dies de vacances a Eslovènia. El motiu principal d’escollir aquest país, va ser per poder-me enfilar al cim del Triglav, sostre dels Alps Julians i de tota Eslovènia i símbol nacional del país, fins el punt que la seva imatge en forma d’escut està inclosa a la bandera. Els eslovens consideren que no són uns bons eslovens si no han pujat, al menys un cop a la vida, al seu cim. D’aquí que quan tenen 12-14 anys, degudament assegurats, (l’ascensió no és fàcil), els pares els solen dur a la muntanya.
La població on vaig sojornar va ser Bled, poble situat al peu dels Alps, envoltat de muntanyes i boscos i a la vora del llac del mateix nom, fan que tingui un entorn d’una gran bellesa i que permeti múltiples activitats sense haver de fer necessàriament desplaçaments.
La impressió general que vaig rebre com a turista desprès d’haver recorregut una part petita de la seva geografia és de que és un país en fase avançada de modernització, considerant d’on venien, reflectida entre d’altres aspectes, en la seva xarxa d’autopistes, molt modernes i ben senyalitzades, també en el seu parc automobilístic, força actualitzat, així com en el manteniment, al menys la part aparent, de bona part dels seus edificis més cèntrics.
Ljubljana, la seva capital, amb 280.000 habitants, és una ciutat amb una zona central molt interessant, reconec però que tinc una debilitat especial per les ciutats amb riu i més si les seves vores estan cuidades i ben dissenyades com és el cas, per poder-hi passejar o contemplar tranquil•lament un paisatge urbà força atractiu.
A Eslovènia, el 60% del seu territori és bosc. Fins ara ningú l'ha trinxat, i espero que no ho facin, per fer-hi camps de golf, urbanitzacions de segones o terceres residències, ni cap altra actuació destinada a exterminar un paisatge primigeni a Europa i poc valorat pels governs i els especuladors d'arreu. Tenir bosc vol dir tenir les espècies que hi viuen: óssos, llops i linxs.
La gestió de la fauna es fa d’acord amb tots els sectors implicats i l’educació ambiental i la informació sobre el comportament de l’ós bru arriba a tothom. Ja sabem que protegim allò que estimem i estimem allò que coneixem.
Aquest país de l’Europa central està situat entre Itàlia, Croàcia, Hongria i Àustria.
Té una població de 2.000.000 habitants i uns superfície de 20.000 Km2
Mitjançant un referèndum, amb una participació del 93,2% del cens i un vot favorable del 95%, és va independitzar de l’antiga Iugoslàvia l’any 1.991, desprès d’un breu conflicte armat contra l’exèrcit de l’antiga federació.
Inicialment ni la Unió Europea ni els Estats Units defensaven la seva independència.
El 2.004 va entrar a formar part de la Unió Europea.
Quadre comparatiu d’algunes dades econòmiques d’Eslovènia i Catalunya en el període entre el 1.993, (fase inicial de la independència d’Eslovènia), i el 2.010.
Renta per càpita any 1993 en € Renta per càpita any 2.010 en € Variació en % Taxa atur 2.010 en %
Eslovènia 4.500 20.000 444 8,30
Catalunya 11.200 26.800 240 18,00
(Les dades de la moneda del 1.993, són considerant el canvi a euros.)
Observacions:
1. En el mateix període, el PIB per càpita d’Eslovènia ha crescut gairebé el doble que el de Catalunya. Actualment però, encara està per sota del nostre.
2. La seva taxa d’atur és menys de la meitat que la nostra i inferior a la de França i Alemanya.
Deixo les conclusions, amb totes les consideracions que vulgueu introduir en el raonament, per a cada u de vosaltres.
Els preus en general, són una mica més barats que a Catalunya, però no massa més.
Com pots veure, la independència no els hi ha anat gens malament.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
