| |
Por que embolica.
 diumenge 18/agost/2013 - 07:33  581  0
Embolicat com un paquet de fragilitats, immòbil, estrany al món que m'envolta i al món una mica més llunyà, paralitzat, inert.
Una sensació que potser no sóc l'únic d'haver-la sentida, quiet i sense atreviment d'avançar ni d'anar enrere ni de costat, res!
Com aquell rodejat de feres, com tenir-ne un lleó famolenc que et mira els ulls i et mira als ulls i et mira..., i no perd detall de qualsevol possible moviment teu, i tu, jo en aquest cas que no goso ni moure una sola pestanya, ni un sol membre, ni tan sols respirar perquè la fera s'allunyi de mica en mica i cerqui una pressa que li planti cara i li faci ganyotes.
Una por que m'embolica de dalt a baix, com un regal menyspreat però amb un bonic llaç, embolicat i immobilitzat en la pròpia quietud, sense cap perspectiva pels vespres ni els matins ni les nits esperades, res, només una espera inútil a que res canviï, a una mera i simple descomposició de dies i hores i setmanes i passar de mesos i anys i, simplement, res, només seguir i seguir sense moviment enlloc i mirant com tot passa i tothom et mira en la distància, de reüll, com dient això no es toca, això no hi ha per on agafar-ho, això manca de vida pròpia, només és, només sóc on sóc embolicat en mi mateix, embolicat en la por que embolica, embolicat com un paquet de fragilitats, fràgil, inert, camí del no res.
|
Contactes
Registra´t
