Si ha alguna falsa idea que ens repeteixen sí o sí els independentistes és allò de que "España ens roba". A aquesta falacia jo contesto que no, que no ens roben. Robar és una altra cosa penada per la llei.
I si és cert que España ens roba, i que per tant són una colla de lladres, llavors nosaltres també ho sóm i haurem d'acceptar amb resignació que alguns paisos de la UE diguin que sistemàticament els fotem els calers, tot ben maquillat com a fons europeus.
El que sí que és cert és que Catalunya aporta més del que reb. Però d'això a dir que els altres són uns lladres és mentir vilment.
Com jo no penso que sóc un lladre, tampoc ho penso de cap espanyol, sigui d'on sigui.
Ens fariem un favor tots plegats si deixessim de penser que sóm el malic del món i que la causa de tots els nostres mals és dels demes. Ho trobo una actitut enfront la vida poc edificant i de poble fracassat.
Catalunya és molt més que una colla de ploramiques, que és el que semblem ara mateix. En certa forma em perdut la dignitat com a país.
Espanya ens espolia. Diguem les coses pel seu nom.
Més enllà de la precisió de les paraules - amb les que estic totalment d'acord- i en el fet de que em de procurar no faltar ningú, la comparació que fas amb Alemanya no és correcta. Alemanya en qualsevol moment pot decidir deixar de pertànyer a l'Unió Europea i els espanyols no ens deixen deixar de pertànyer a Espanya. Per això l'aportació econòmica que fa Alemanya és consentida i la que fa Catalunya és imposada.