| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
L'INDEPENDENTISME NO ÉS FEIXISTA.
 diumenge 11/agost/2013 - 05:09  637  2
Ja fa temps que s’acusa a l’independentisme en bloc o a una part de l’independentisme de feixista. Jo, que he acusat a una part – molt minorità ria, crec – de l’independentisme de insansigent, crec que és una falsedat i un insult acusar el independentisme de feixista. Recordem que els primers que van fer-ho van ser els socialistes espanyols, després s’hi van apuntar els del PP i ara veig que el qualificatiu ja arriba a l’independentisme de totes bandes. L’altre dia fins i tot llegia que l’independentisme català serà recordat com quelcom idèntic al feixisme de Mussolini o al franquisme.
No sé com serà recordat l’independentisme contemporani. Depén de si triomfa o fracassa, bà sicament. Si triomfa serà recordat amb llorers i so de clarins i si fracassa serà recordat com es recorda avui el 6 d’octubre: com un error històric en el millor dels casos. De fet, com sigui recordat, ara mateix és igual.
Crec que l’error dels crÃtics de l’independentisme està en l’ús inadequat de les paraules i en la generalització de l’actitud que només és minorità ria.
El feixisme és una cosa molt concreta. Si volem el podem ampliar i hi podem incloure el nazisme, el falangisme i salazarisme, però no podem passar d’aquÃ. La primera cosa que ja es veu és que tots aquests moviments neixen en països independents i no pas en països que lluiten per la seva independència. La segona cosa és que és tracta de moviments antidemocrà tics en el sentit que propugnen que, una vegada aconseguida la seva victòria electoral, ja no hi torni a haver-hi eleccions. La tercera cosa és que respecten la propietat privada ( a diferència del comunisme, que és el feixisme d’esquerres ). La quarta cosa és que són moviments nacionalistes en el sentit de considerar que la seva nació és el melic del món. La cinquena cosa és que són moviments fortament militaristes en els quals l’exèrcit és qui sustenta el seu poder.
Des d’aquesta perspectiva l’independentisme català és massa transversal per a tenir punts de contacte amb el feixisme: neix a un paÃs no independent, tots els independentistes són demòcrates ( no en conec cap que defensi cap tipus de dictadura, ni de dreta ni d’esquerra). Socialment és transversal perquè existeixen independentistes conservadors i independentistes que voldrien socialitzar-ho tot. Sà que penso, en canvi, que la majoria dels independentistes són nacionalistes i pensen que Catalunya és el melic del món. I, finalment, no crec que cap independentista català vulgui una Catalunya independent comandada per l’exèrcit. Fins i tot un sector de l’independentisme d’esquerres es planteja si la Catalunya independent ha de tenir exèrcit o no ( jo, que no sóc d’esquerres, opino que sÃ, que com més normalets siguem, millor ).
Per tant, jo crec que no és pot dir que l’independentisme català en general és feixista, ni tampoc és pot dir que ho siguin gaires independentistes per no dir cap. L’únic punt de contacte entre la corrent principal de l’independentisme català i el feixisme és el nacionalisme, però això és quelcom que els catalans comparteixen amb la major part de nacions del món: totes elles es creuen el melic del món.
Una altra cosa és que hi hagi independentistes intransigents. Però que siguin intransigents no vol dir que siguin feixistes. També hi ha demòcrates intransigents, comunistes intransigents, conservadors intransigents, anarquistes intransigents, liberla intransigents, socialistes intransigents etc...
Intransigent és aquell que està tant convençut que té la raó que no vol escoltar els arguments dels altres. Intransigent és el que pensa que els que no pensen com ell o bé estan equivocats o són uns traïdors. Intransigent és aquell a qui no se li passa pel magà que qui pot estar equivocat és ell. Intransigent és aquell que creu que té la veritat i que tolera als altres però no els respecta.
No crec que hi hagi gaires independentistes intransigents però n’hi ha. Les televisions catalanes estan obertes als partits i als intel.lectuals no independentistes als que podem escoltar malgrat que qui governi sigui una coalició que està pel dret a decidir. No crec que hi hagi gaires catalans que vulguin fer callar als espanyolistes: penso que la majoria volem escoltar les seves raons, no només perquè tenen dret a exposar-les, sinó perquè també volem aprendre d’ells. I perquè Catalunya som tots.
Però hi ha independentistes intransigents, sÃ; també hi ha espanyolistes intransigents i n’hi ha molts més: són aquells que no volen que el poble voti per decidir de quin estat vol formar part. Perquè consideren que la veritat la tenen ells i els altres no tenim res a dir.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
txeic-tgn |
Això sà que és feixisme !
Sunday, August 11th 2013, 7:15 AM
La falta d'oferta deixa 14.000 nens sense educació en valenciÃ
SALVADOR ALMENAR València | Actualitzada el 11/08/2013 00:00
Un any i un curs després que la conselleria valenciana d'Educació aprovés
el criticat decret de plurilingüisme, les competències lingüÃstiques en castellà , valencià i anglès dels alumnes són les mateixes i els projectes formatius continuen sense garantir el domini de les dues llengües oficials del PaÃs Valencià . El clar desavantatge del valencià a l'aula respecte al castellà , que no ha corregit el decret de plurilingüisme, és l'atac més gran que el govern del PP de la Generalitat Valenciana ha perpetrat contra el català a l'escola.
Que els programes d'educació plurilingüe dissenyats pel govern d'Alberto Fabra marginen el valencià és una afirmació compartida per 35 entitats que, com Escola Valenciana, lluiten per l'aprenentatge efectiu i igualitari del castellà , valencià i anglès a l'escola. No obstant, i encara que la reivindicació coincideix amb el suposat objectiu de la conselleria d'Educació, aquestes entitats entenen que la manera d'aconseguir un trilingüisme real no té res a veure amb el plantejament del govern autonòmic.
El model pedagògic d'Escola Valenciana preveu més presència del valencià en les matèries no lingüÃstiques per aconseguir un bilingüisme efectiu, atès que la realitat sociolingüÃstica del PaÃs Valencià afavoreix l'aprenentatge del castellà . AixÃ, considera que l'eliminació dels Programes d'Immersió LingüÃstica no garanteix una competència lingüÃstica igual en valencià i castellà a l'alumnat que estudiï al Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà , tampoc que s'obtinguin els resultats esperats en anglès i, a més, es paralitza de cop la normalització lingüÃstica del valencià a través de les escoles.
Les famÃlies valencianes no tindran garantit el dret d'escolaritzar en la llengua pròpia els seus fills. La decisió del ministeri no garantirà els drets lingüÃstics de les 14.000 famÃlies potencials que, segons les dades d'Escola Valenciana, "demanarien el programa òptim d'ensenyament quan matriculen els seus fills de tres anys, el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Valencià , si tinguessin l'oferta adequada". Aquests entrebancs a la normalització lingüÃstica, segons el president de l'entitat, Vicent Moreno, mostren: "Poca o nul·la sensibilitat del govern valencià i espanyol per a la promoció de la nostra llengua, que és el nostre tret d'identitat més important". Amb tot, Moreno està esperançat per la feina que famÃlies i equips directius fan a favor del valencià : "És un esforç grà cies al qual hem aconseguit que per al curs vinent la conselleria d'Educació autoritzi 40 noves lÃnies en valencià , dues de les quals grà cies a les corresponents sentències emeses pel Tribunal Superior de JustÃcia valencià ".
===============================================
L'obsessió de Bauzá és el catalÃ
QUIM TORRES | Actualitzada el 11/08/2013 01:36
José Ramón Bauzá (PP) va guanyar les eleccions fa dos anys amb un missatge de regeneració polÃtica i de lluita contra l'atur, però el seu programa incloïa una rebaixa del paper de la llengua catalana en diversos à mbits i en això se centra el seu mandat. Des del poder, ha fet lleis perquè el català ja no sigui necessari per fer feina a l'administració, ha impulsat que part de la programació de la televisió autonòmica s'emeti en castellà , ha oficialitzat topònims com el de Mahón, acaba de presentar una llei especÃfica que multa les escoles on es pengin les quatre barres, i ara aplicarà un decret de Tractament Integrat de Llengües que acaba amb la immersió lingüÃstica i retalla l'ensenyament en català . L'obsessió de Bauzá no era ni l'atur ni la regeneració, és el català .
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
