|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de anteros
|
|
|
Com som els homes!
dissabte 10/agost/2013 - 02:55 565 5
Sempre acostuma a ser sobre la taula el tema recorrent de com som els homes, com són les dones..., no vull ara parlar de dones ja que sou un món tan divers i plural que hi hauria per fer un llibre, o dos..., segurament moltes s’hi sentirien identificades i altres fins i tot, i sense raó, ofeses, el què és doncs és...
Com el que és també és si parlem d’homes, “homens”; ei que també no hi ha dos homes iguals, semblants potser sí però iguals iguals..., però hi ha els homes que van de cara i els que acostumen a amagar-se rere màscares que teòricament els fa més atractius, i no em refereixo a físic; en fi, és una característica que crec es dona més en les dones, però no parlaré d’elles... ;-), i clar, tampoc tinc jo cap veritat absoluta.
La típica i tòpica expressió de que els homes només pensem en sexe i només tenim una neurona que funciona al voltant del mateix, quan no estem distrets en futbols o altres vaguetats; en fi, que tampoc és això però per regla general deu ni do, ho reconec tot i que hi ha excepcions ben amanerades i distretes en altres afers.
Al final tota actitud i intenció de la majoria d’homes es resumeix i va destinada a la cerca del contacte sexual amb una dona i, com més bona estigui molt millor és clar; ja ho podem disfressar amb simpaties o habilitats vàries ja literàries, musicals..., però la meta final acostuma a cercar el què moltes dones desitgen i hipòcritament masses tenen l’hàbit de, diguem-ne, subhastar... Són maneres i maneres, crec que en general els homes anem més de cara tot i que molts ho amaguen darrera la tan sui generis “amistat”; eh, que també, però inevitablement l’amistat que cerca l’home en una dona ha d’acabar al llit o allà on el màxim plaer els satisfaci, som així de primaris en el fons i no hi ha res a dir ni a amagar; ho duem a la genètica i poca cosa hi podem fer si no és forçat. Normalment els més dissimulats i aparentment amables són els més desitjosos de sexe i més sexe quan deixen la postura elegant que els hi caracteritza; aquesta és la seva carta de presentació per mirar d’enlluernar les sempre o quasi sempre romàntiques dones (almenys en aparença).
Resumidament, i no entro en el tema de més o menys intel·ligències entre gèneres, estem així com 23 de 24 hores al dia pensant en sexe, incloses les hores en que dormim; podem, és clar, moure’ns en una flexible forquilla de 2 hores més o menys, de les 21 hores a les 25 hores diàries amb el sexe per guia... ;-), depèn dels moments i necessitats peremptòries.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
fenix |
...
Tuesday, August 13th 2013, 4:51 PM
"Normalment els més dissimulats i aparentment amables..."
Aquesta introducció "normalment" i "aparentment" val per totes les imatges d'home que has descrit en el blog.
El dia que la majoria d'homes deixarà de voler correspondre a les aparences, l'home podrà escollir i la lluita de gèneres no serà necessària. Ja que cada home (no genèric, sino gènere) no és una apraença, és un individu que pot escollir i distingir entre l'aparença i la seva identitat global. L'home en aparença: el mascle, el que 'pensa' 23 o 24 hores en el sexe, l'aparentment amable... no són individuus, són imatges, fantasmes...
L'home femnista (que viu en la igualtat de gèneres) no necessita dir que ho és, perquè HO ES, i prou. L'home alliberat (emancipat de la seva condició "aparent"), no pot ser altre que un home 'feminista', conscient de la necessitat de la igualtat entre els gèneres, malgrat les diferències.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|