| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PER UNA CATALUNYA AMABLE, CONTRA UNA CATALUNYA INTRANSSIGENT
 divendres 9/agost/2013 - 02:35  605  6
Una de les raons per les que no m’agrada pertànyer a l’estat espanyol – potser la raó més important – és perquè la seva oligarquia és intransigent. En una oligarquia ortodoxa que segueix el principi “O estàs amb mi o estàs contra mi”. És una oligarquia que no tolera les diferències de cap tipus: ni ideològiques, ni lingüístiques, ni nacionals, ni sexuals, ni religioses, ni de cap mena. Hi ha un paradigma i tothom l’ha de seguir i aquell qui no el segueixi se l’ha de combatre a mort.
No m’agrada parlar en aquests moments de la Catalunya que s’ha de construir una vegada haguem aconseguit l’estat català. Crec que és prematur i que prou feina tenim ara mateix per tal d’aconseguir la independència per tal de discutir com pintarem el nou estat com el tinguem. En realitat jo tinc força clar que serà un estat semblant a la resta dels estats de l’Unió Europea, és a dir, no espero que les nostres lleis estiguin gaire lluny de les lleis d’Holanda, Alemanya o Àustria ( o les de França, Itàlia o Portugal ). En el marc polític europeu penso que nosaltres aportarem uns matisos diferencials, però que seran només matisos, com són matisos els que els separen dels altres pobles europeus, amb els que compartim una unitat de civilització.
Però jo també tinc somnis per aquest futur estat català. M’agradaria que s’aprofundís molt més en la democràcia per dues vies: democratitzant els partits polítics i fent que cada vegada hi hagi més democràcia directa. Avui en dia amb internet no cal que ens representin tan malament. M’agradaria que els vells, els infants i els malalts fossin la prioritat no només de la política social, sinó de la societat. Una societat que s’oblida dels problemes dels seus vells,els seus infants i els seus malalts és una societat fastigosa i decadent. M’agradaria que els individus esdevinguèssin ciutadans independents, amb criteri i responsabilitat, no només uns subjectes passius d’oligarquia.
I potser, per damunt de tot, m’agradaria bastir una Catalunya amable on tothom s’hi sentís còmode, fos d’on fos i pensès com pensés. Aquests dies en els que el debat independentista sura per les planes i les pantalles, sovint veig una crispació i una intransigència que em preocupa. Cal entendre – i això és fonamental – que primer som persones i després som catalans. I, per tant, que defensar la catalanitat no ens dóna dret a insultar, ni a menystenir ningú. No cal fer-ho per defensar els nostres drets i ens rebaixa com a persones i com a país.
Hi ha un independentisme intransigent, de pedra picada, obtús que em recorda massa a l’espanyolisme intransigent, de pedra picada i obtús que porto patint tota la vida. Jo no vull un país així. Vull una Catalunya transigent, oberta, intel.ligent i fraternal. Vull una Catalunya amable sense rancúnies, ni odis, ni menyspreus. Si no volem construir aquesta Catalunya:per a què coi volem ser independents?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Quantum |
A mig camí
Saturday, August 10th 2013, 1:04 PM
Doncs mira, a mi tanta transigència em sembla fora de lloc. S'ha de ser intransigent amb els intransigents. De fet crec que som un poble covard i per això tenim el que tenim.
Jo no dic de fer cap guerra amb morts com abans, però sí una certa beligerància i fermesa. Mai sortirà de mi cap insult cap a Espanya, país del 95% dels meus avantpassats (per posar-me alguna gota de sang catalana) ni cap als seus símbols. Tampoc no els portaré jo.
Jo veig dues espanyes: la que vol una Catalunya espanyolitzada i com a màxim folklòrica, que és la que alça la veu cada cop més; i la que vol una Catalunya catalana lliurement associada o com sigui que decideixi Catalunya. les veus dels quals sento poquet, potser només a Ramoncín (la qual cosa no vol dir que no existeixin, mon pare era un d'ells també).
Podem estar mirant al passat i dir que nosaltres som molt diferents... però en realitat crec que la culpa de que Catalunya no sigui independent és només dels catalans, de nosaltres. Es així i ja està. Si hi hagués una majoria valenta, que mai no la hi ha hagut, ja fa temps que Iberia hi harien 3 estats germans: Portugal, Espanya i Catalunya.
|
|
TomasM-Porta |
ES EXACTAMENT AIXÒ ANTEROS,
Friday, August 9th 2013, 3:47 PM
mai contra ningú. I per aconseguir-ho simplement cal que el independentisme sigui humanista. Jo crec ho és molt, molt, molt majoritàriament.
A aquestes persones que no pensen com nosaltres primer les hem de respectar i després hem d'intentar seduir-les. Fet i fet, també és el que s'està fent perquè el independentisme no para de créixer.
Però sense respecte i seducció quedarem estancats, per tant, ni per raons materials, ni per raons estratègiques ens ho podem permetre.
Salut i independència.
I Llibertat, igualdat i fraternitat.
Tot va junt.
|
|
anteros |
Bé!
Friday, August 9th 2013, 3:02 PM
Bé Persi, en línies generals estic molt d'acord amb les teves reflexions, però, sempre hi ha "peròs", no caiguem en el parany de posar al mateix sac la intolerància i xenofòbia històricament castellana amb els defensors d'una cultura, una terra i una llengua històricament atacada i perseguida, només ho volia matisar per saber d'on venim i on estem, quina ha estat històricament la manera de fer dels regnes castellans i la manera pròpia que ve de la marca hispànica (res a veure amb Espanya) i que es construí en una manera diferent expansiva amb olt més respecte a la diversitat i nous regnes creats a base de conquerir terres legítimament de l'islam...
Bé no em vull enrotllar massa i només dir-te que no caiguem en la trampa d'alguns de voler equiparar independentisme, per molt radical que sigui, amb feixismes, res a veure.
Mira, la meva dona te família de Jaén tot i ella ser catalana i quan he estat allà per motiu d'algunes bodes m'he emocionat i se m'ha posat la pell de gallina quan he sentit himnes i cants com el dels "aceituneros de Jaén" pel què dedueixo representa per ells, n'estic segur que la majoria d'ells no ho sentien com jo que era estrany en aquelles terres... i això és el què és complicat trobar a Catalunya en sentit contrari tot i els 40 i 50 anys que molts hi són i sent més catalans que andalusos, o extremenys, o ..., la seva mentalitat i els anys dels franquisme han marcat massa la incultura de moltes persones que tampoc han fet res ni fan res per integrar-se..., vet aquí la càrrega emotiva i els odis que s'han anat creant per part de sectors intolerants.
Res, que hauria moltes coses ha dir i exposar però el medi és limitat!
Salut i Independència company! mai contra ningú!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
