Ara et penso -tan luny!-
i t'invento un posat
expectant, perquè m'omplis
aquet buit de la tarda.
Cada mot és un món
amb rius i mars i pobles,
o un vidre trencadís,
o una cambra en silenci.
Que lent el pas del temps !
Que feixuga la vella
solitud, i que pròxims
els teus ulls, quan t'invento
un posat expectant
perquè m'omplis la tarda.
Miquel Martí i Pol
"El Llarg viatge"
a
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't