| |
"Tempus fugit"
 divendres 2/agost/2013 - 01:27  576  1
I tant, i en som prou conscients?,crec que pel general “sí”, tot i que molts cops no ho sembli veient l’actitud de moltes persones, ocupades ara sí ara també en voler més, acaparar més bens materials i diners, en construir una vida de mil i una confortabilitats, qui pot és clar ja que cada cop són menys però més “enriquits”.
Suposo que l’actitud i intenció deu ser la de deixar una descendència ben situada, amb una bona herència, o tampoc?,ves a saber! Si potser quan aquestes persones se n’adonin de que arriben als seus objectius o han arribat (si és que mai ho fan) se n’assabentin o no també que els que els hi resta de vida i de temps s’ha reduït de tal manera que tot allò assolit se’ls hi escapa d’entre els dits, si és que no se’ls hi ha esmunyit ja...
La vida, el què entenem per vida vaja, creooiem és suficientment llarga però realment és breu i quan ens fem conscients, com de tantes coses, alhora som conscients de tot allò que “no” hem viscut i gaudit, i podia haver estat i no ha estat; però és clar, el temps transcorre indefectiblement, irreversiblement, i és un viatge el de la vida que no té marxa enrere i és de sentit continu i únic, on no sabem ni on ni quan arribarem a la fi de trajecte, ni què ens trobarem a la propera cantonada.
Cada dia que passa pot ser un dia guanyat o un dia perdut, tot depèn de nosaltres mateixos i el món que ens envolta; i a mida que caminem ens apropem, sense ser-ne prou conscients, a la proximitat més propera o menys llunyana de la nostre fi d’estació, on baixarem d’aquest “tren de vida” (amb perdó) i els passatgers que continuaran ens diran adéu amb les mans i somriures a les cares, sense saber alguns d’ells que la propera estació serà la seva... Tempus fugit!
www.xat.cat
|
Contactes
Registra´t
