La nena dels cabells vermellosos va obrir un ull i va tancar l'altre amb força. Va veure mitja habitació. I mig dia assolellat. I mig Benito i mitja finestra. I amb totes aquestes meitats ja va tenir més que suficient. La nena dels cabells vermellosos va tancar l'ull obert i va relaxar l'ull tancat.
La nena dels cabells vermellosos no tenia despertador, però Benito tenia fam. La nena dels cabells vermellosos li va donar petonets amb l'esperança de sadollar-lo, però sembla que avui Benito tenia més fam. I li va canviar els petonets per una serpentina d'erres.
La nena dels cabells vermellosos es va aixecar. Es va gratar el cap. Va torçar una ganyota. Es va calçar les seves sabatilles sense mirar. Per això duia la del peu esquerre en el dret, i la del dret en l'esquerre. La nena dels cabells vermellosos va anar a la cuina. Li va omplir el seu bol d'alumini a Benito. Benito va deixar d'escampar erres. La nena dels cabells vermellosos va omplir l'altre bol d'alumini amb aigua. Va posar recta la ganyota dels seus llavis amb l'ajuda de les seves dues mans. Es va gratar de nou el cap. Es va treure les sabatilles d'una puntada de peu i va tornar descalça al llit. Amb un poc de sort Benito les hi portaria havent dinat. Si la sort li era esquiva mai tornaria a trobar-les després dels jocs de Benito.
La nena dels cabells vermellosos es va tombar en el llit mirant al sostre. D'ell penjaven dos cables i una bombeta. I de la bombeta penjava un tènue feix de llum. Ataronjat. Suau. Dolç. Ideal per a un ull que fa poc estava tancat, i per a l'altre que estava cansat per l'esforç.
La nena dels cabells vermellosos amb un ditet va recórrer totes les pigues del seu braç esquerre. Havia tres. Un triangle invisible. Va seguir recorrent la seva pell amb el seu dit. Va passar pel seu coll. Pel seu rostre. Pel seu altre braç. I així va recórrer totes i cadascuna de les seves pigues. Totes i cadascuna d'aquestes taquetes tatuades en la seva pell. Es va treure de la butxaca del pijama el primer somriure,el va passar per la seva llengua i el va enganxar en els llavis.
La nena dels cabells vermellosos va veure entrar a Benito en l'habitació. No portava les sabatilles. Benito, d'un salt, va pujar al llit. Va badallar. Es va estirar sobre la seva esquena. I va enroscar la seva cara en el seu pit. Mirant a la nena dels cabells vermellosos.
Benito mai va entendre d'astrologia. Ni d'observatoris. Ni de telescopis, ni d'ósses majors ni menors. Però Benito pensava que la nena dels cabells vermellosos seria molt feliç si algun dia algú li digués que no necessitava mirar al cel per a orientar-se. Que li bastaria amb mirar el seu cos i recórrer amb els seus llavis les constel·lacions que conformaven aquestes pigues sobre la seva pell. Que per a què voldria orientar-se si tan sols es trobava a si mateix entre els braços de la nena dels cabells vermellosos. Sota el cel de la seva pell.
La nena dels cabells vermellosos va acariciar darrere de les orelles a Benito. Una estoneta. No gaire. Ambdós van tornar a caure dormits.
Que maco com pensa en Benito oi? aquesta nena de cabells vermellosos em te el cor robat.
Perque la meva deliciosa filla té els cabells vermellosos i te pigues que formen constelacions i al seu gat li encanta estar sempre amb ella de dia o de nit. Deu ser que també el Bitxu es troba bé sota el cel de la seva pell.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't