| |
Guerra de sexes
 dimecres 24/juliol/2013 - 10:14  531  2
"Cagoncoi”, no entenc, mai he entès ni podré entendre l’anomenada “Guerra de sexes”, les disputes i enfrontaments entre dones i homes, la misogínia i els masclismes. Hi ha qui acostuma a criticar el feminisme i les feministes actuals amb tòpics i etiquetes vàries que generalment no es corresponen amb la realitat de què és i a què respon el feminisme.
Entenc jo, puc estar errat potser, que el feminisme no és més que la resposta i la resistència al masclisme històric i social imperant, i quan parlo de masclisme em refereixo a imposició, violència psicològica i verbal i a presumpció de superioritat en molts àmbits davant les dones i, aquestes, submises a voluntat dels homes, faltaria més!
De fet, malaurat sigui tot feminisme perquè no és més que símptoma de que existeixen massa mancances en igualtat de drets entre persones per raó de sexe i, malaurats els enfrontaments i les disputes verbals i físiques entre persones de diferent sexe pel sol fet d’un creure’s en condició d’imposar impunement. Ull viu! que en cap moment dic ni insinuo ni pretenc que homes i dones hàgim de ser iguals i actuar de la mateixa manera ni pretendre fer-ho tot igual en tots els àmbits, evidentment les facultats i naturaleses no són les mateixes, més enllà dels gustos, com molts cops entre homes i homes i dones i dones.
Del què es tracta seria d’implantar un sistema social més just d’igualtat de drets real i gens discriminatori, com de fet els marcs legals bàsics moderns ja fa dècades que resen en els seus articulats respectius, ja sigui en ordre sexual com racial o de condició social diversa. Encara hi som lluny malgrat tot... Fins i tot algunes lleis lluny d’acabar amb discriminacions el què provoquen és generar altres tipus de discriminacions en sentit contrari amb intencions tan preventives teòricament com desproporcionades de facto, que no ajuden gens ni mica a la causa de major justícia social que reclama la filosofia diguem-ne que feminista.
Us confessaré una cosa, resulta molt divertit i amè, a mi també, jugar a la “guerra de sexes”, a fer-se el gran mascle simpàtic i en segons quin fòrums a veure qui la diu més grossa, i a riure com carallots; passa com quan se’m riem d’acudits racistes, masclistes o feministes, malaurada gràcia que ens fem. Com a “divertimento”, mira està prou bé, és distret i ens fem un fart de riure’ns de nosaltres mateixos i dels altres; això sí, si pot ser amb aires de superioritat moral i física, ha, ha, ha, quina gràcia! Les dones, però, tres quarts del mateix, sense adonar-se’n moltes que no fan més que mostrar més masclisme que molts masclistes de pèl en pit. En fi, que no entenc aquestes guerres absurdes quan pretenen ser de debò, només quan volem destacar entre els nostres i lluïm tota mena d’insensibilitats grolleres per fer-nos els milhomes front altres “mascles alfa”.
Bé, suposo que encara som en períodes inicials evolutius en general i que encara resta molt de camí per recórrer, m’incloc jo mateix, com no, que molts cops em costa reconèixer actituds femenines equiparables a les dels homes, que ens creiem en dret de tot mentre pretenem limitar-ho al gènere femení.
No entraré ni vull en tema polític perquè no em ve de gust escalfar-me i anomenar a més d’un el nom del porc.
Guerra de sexes? uf, amb lo bé que ens podem entendre lliurement fent l’amor i no pas la guerra!
|
Contactes
Registra´t
