|
I ARA ELS ASPIRANTS A GUÀRDIES URBANS FAN LA DE RIURE
dimecres 24/juliol/2013 - 06:54 538 4
Sóc un reaccionari ingenu, ja em perdonaran. Encara estic ancorat en les confederacions i els gremis medievals, és imperdoble. I en Boccacci i Dant i Llull i Tomàs d’Aquino i Agustí d’Hipona i Guillem d’Ockam. I, sobre tot, el gòtic. Inadmissible. Ja ho entenc. M’han d’afussellar: no sóc ni modern, ni post modern, ni neo modern. Pre-modern i amb prou feines, vet aquí!
No entenc en absolut, em subleva, em fa borbollar la bilis, que unes persones que aspiren a viligar el que fem i desfem fotin tota mena de trampes a l’exàmen que ha de decidir si seran els nostres vigilants o no.
Per a mi – idiota ingu – ser policia – és a dir, vigilant de l’ordre públic a la polis – no requereix només uns coneixements acadèmics, sinó que requereix principalment una grandesa moral enorme. Jo vull que la gent que em defensi, que porti armes sigui gent d’una solvència moral inqüestionable. Que me’n pugui refiar amb els ulls tancats.
Doncs bé, els aspirants a ser servidors de la polis de Barcelona, resulta que han fet totes les trampes imaginables a l’exàmen. Amb el mòbil, amb els llibres, xerrant entre ells, etc...
Potser als post-moderns això els hi fa gràcia però jo ho trobo brutal. Com ens pot vigilar gent que en el fons de la seva ànima és trampós ? Com ens pot vigilar gent que en el fons de la seva ànima estàn d’acord amb el delinqüent que aprofita l’ocasió quan la té? Ja sé que en Llach és progre i jo sóc retro, però diria allò de “Companys no és això...”; dec ser idiota i ingenu perdut però jo aspiro a que la gent que em vigili sigui moralment impecable. Tant o més impecable que jo, ja veus.
L’Ajuntament de Barcelona, davant de la denúncia de no sé quants aspirants, ha decidit tornar a repetir els exàmens. Conec el regidor que porta el tema de la guàrdia urbana i és un catalanista de pedra picada i una excel.lent persona, però em temo que del que estic parlant no hi enten. Per definició, els aspirants a guàrdia urbans que han fet trampa, no poden ser-ho de cap de les maneres. Penso.
Però jo sóc un reaccionari medieval, no em facin cas si us plau. Som al segle XXI.
|
|
|