| |
VISIONS D’ESTIU ( V )
 dilluns 22/juliol/2013 - 07:55  513  0
www.xat.cat
VISIONS D’ESTIU ( V )
10 anys i 3 mesos després...
Acabava de deixar la presó enrere, després que el meu bon comportament i treballs socials fessin reduir la meva pena dels 12 anys i mig fins els 10 anys i 3 mesos...
El cert que ha estat una estança tortuosa a moments, al principi, hi ha presos que no suporten els abusos i a veure com els hi fas entendre que jo estimava la meva petita que avui deu fer ja gairebé els 29, uf.
Al final t'acabes per acostumar i tot a les mostres “d'afecte” d'alguns companys de cel·la, estic de sort i he de donar gràcies de no haver agafa't cap malaltia de transmissió sexual i ni el sida tal i els temps que corren, per moments fins i tot m'hi sentia a gust i em feien recordar vells somnis...
Ara visc en plena desorientació, sense família, sense casa i amb sentiments complexos, no sabria però tot i superats els 50 em sento en forma, la gimnàstica diària m'ha fet rejovenir i he perdut molt de pes, l'instint animal però sembla anar creixent per moments he de cercar la manera de satisfer-lo; ei, res d'abusos que per això he sortit per bon comportament.
El poc capital de que disposo l'invertiré en comprar roba i amb la meva “perxa natural” encara hi farem alguna cosa de profit; decidit!
Vaig sortir de la vella pensió ben arreglat i empolainat, amb una fragància que diria exquisida encara que el meu flaire natural un cop fora de barrots seria bojament correspost per qualsevol dona o doneta que s'hi atansi; fins i tot algun home que tingui un gran cor seria ben amanyagat si cal en el meu bressol; i és que em sento una persona nova, forta i amb una energia que em surt pels porus.
Ai, amb la meva dotació i el meu do de paraula après al llarg d'aquests anys encara en trauré bon profit. I la meva filla, on deu ser la meva petita, l'he trobat tant a faltar...
Recordà aquell cau que anys enrere era el lloc preferit de homes i dones separades i divorciades, on cercaven contactes i amistats; on millor per a estrenar els meus nous encants i exhibir alguns dels tatuatges genials fets a la presó, clar que d'aquests anys a la garjola doncs res de res, mutis i a la gàbia, m'hauré d'inventar dia a dia, la resta vindrà per descomptat i serà el nou principi d'una nova vida, més plena i reeixida.
I on deu ser la meva Núria?, la meva petita?, no li tinc cap rancúnia sabeu?, allò de la denúncia ho entenc per la mort de la mare però, on deu ser?, l'he trobat tant a faltar! I sé que ella m'ha trobat a faltar a mi, ho sé, ho sé, ho sé!
(...)
sensacions66.blogspot.com.es
|
Contactes
Registra´t
