|
ENAMORAT DE TU VIDA MEVA
diumenge 21/juliol/2013 - 03:07 528 0
Enamorat de tu vida meva, no em dius res ni si m'estimes, però no cal ja saps que em dones vida i sense tu res no és igual. Encís que guia el meu escriure, inspiració que empeny respirs, ets il·lusió que em fa reviure la fantasia i el somni dolç. Quan et contemplo allà tan sola no evito pas mirar-te als ulls, i em disposo a posseir-te i donar vida al teu cos nu.
Et veig tan prima i tan eixuta que no puc més que fer-te dir, paraules noves, mots encesos i remullar el teu cau cluc.
Si quan et grapi amb la mà nua, moure't amb el gir capritxós, seré suau i amb dolça guia com qui fa versos amb el cor. De mica en mica acaronada i sobre el blanc d'aquest llençol, de fi i de blanc que ompliríem amb la veu clara del verb resolt, i entre línies i mil traços molls et doni vida que vos em dons, et miro els ulls i amb tu jo penso com em fas anar per allà on vols, i imagino i m'hi capfico en tu i tu en mi tot suplicant fidelitat en el meu fer, en el meu dir més d'un esbós, de fantasia entre tots dos...
Enamorat de tu vida meva que en el tinter mullem de nou i en el paper que com llençol em fas reviure tot el meu cos, el cor, la ma que vida et do; enamorat de tu, ai vida meva!, ploma que escrius meus pensaments, versos i plors, que m'ets fidel fins caure al bloc.
|