| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
AMISTAT I... A LES FOSQUES
 diumenge 21/juliol/2013 - 06:14  492  3
AMISTAT
No es demana ni es suplica,
és gaudir de l'univers,
infinita i no s’explica
sigui en prosa o en vers.
L’amistat no es limita,
és ser un de dos o tres,
és assolir una fita
compartida i sense pes.
Sense el pes d’obligació,
compromís sense cap deute,
és tota composició,
no caduca en l'intel·lecte.
És donar-se totalment,
i romandre tot dispost
a deixar tot al moment
per lliurar tot el rebost.
L’amistat que mai cercada
és trobada en la natura,
és la llum d’aquella fada
que existeix i sempre sura.
No és patrimoni de vells,
ni de joves ni poetes,
és endinsada en les pells
dels qui estimen sense sectes.
És un tresor misteriós
que ens arriba i oferim,
és de la vida un esbós
il·limitat i sublim.
2008
A LES FOSQUES
Tanco el ulls i a les fosques
t’hi contemplo i ets amb mi,
si us plau no em tanquis les portes,
del meu cor seria la fi.
Et puc veure, acaronar-te,
a les palpentes, la pell,
l’oceà dels ulls trobar-te
naufragant com vaixell vell.
Horitzó on mai no arribo,
com més m’apropo ets més lluny,
el seny vola i no t’esquivo,
el teu cos de mi s’esmuny.
Com un peix entre les mans
t’escapes en la foscor,
obro el ulls sense descans
i m'encega la claror.
2008
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
