| |
Mai més...
 dissabte 20/juliol/2013 - 04:30  487  0
És la vida, se'ns en va,
la il·lusió fulminada,
perdoneu-me si demà
l'existència és escardada.
Perdoneu-me si no puc,
si la feblesa és més forta,
si és com enfonsar un buc,
un Titànic de gent morta.
Perdoneu-me si m'ofego
en el mar de la impotència,
d'aquest món donat renego,
totalment, ple i en consciència.
Perdoneu si em repeteixo
perdoneu la intromissió,
perdoneu si no us mereixo,
perdoneu-me l'expressió.
Mai més seré aquell qui era,
ni tornaré a alçar el vol
com d'ocell, aquella fera
que enlairant-se oculta el sol.
La tempesta se'm fa eterna,
els errors m'han esglaiat
tot el cor i el cap hiverna,
incapaç, ruc, derrotat.
Tot sentint Evanescence,
escoltant sons que acompanyen,
noto com el cos em venç
no sa, llàgrimes m'escanyen.
Abril 2008
|
Contactes
Registra´t
