| |
Només despertar!
 divendres 19/juliol/2013 - 02:29  509  2
El meu primer pensament és per tu, el meu primer alè de nova vida d'un nou dia insuls. Només despertar et torno a somiar amb ulls mig oberts, quan siguin oberts no et veuran en cap horitzó abastable i s'aclucaran en infinites i fosques nits que seran aixopluc de neguits i incerteses certes.
Només despertar, aquí sol i nu en la meva cambra, sobre aquest llit que enyora friccions passades ja oblidades, sol, i penso on deus ser, que n'és de la meva dama invisible, i quin gest màgic teu envolta el teu entorn, i penso i vençut per l'evidència, et puc veure imaginada en els teus somriures i mai sola, en els braços que, voldria foren els meus, però aquesta cambra que m'acull a mitja llum em confessa que no ets tu, que el tu que m'omple dia i nit és en mi, només en i amb mi, entre els meus braços que t'atrapen com et bressolen en un llarg somni imaginat.
Sol, tot sol i nu, en aquesta cambra trista i fosca, ets amb mi, només despertar.
I, malgrat la meva solitud, et duc dins i t'abraço i acarono i et beso dolçament tot donant-te el bon dia. Només despertar!
|
Contactes
Registra´t
