|
UFF
dimarts 16/juliol/2013 - 07:31 1020 2
Respires profund, no saps què dir, no saps on posar totes aquestes paraules desordenades. Tens por que s’amunteguin i després no tinguin sentit, hagi passat el seu temps, que caduquin, i no les saps dir ara… no almenys de manera senzilla. El significat és confós, els sentiments són confusos i tu… tu em mires, camines, tornes a mirar-me amb cara perduda, et pregunto i només dius uff. Faig un somriure per calmar-te i tu… uff. Toco les teves mans per intentar transmetre i tu segueixes… uff. M’atanso, et faig un petó als llavis… i tu mmm uff. Segueixo amb els braços, necessites pau, sense més i encara de tant en tant s’escapa algun uff. No cal parlar, no cal dir res, tranquil… arriba la calma, a poc a poc deixant-te anar, tancant els ulls, ja no cal ordenar-les les paraules, totes es posen soles al seu lloc, no cal dir-les, només necessitem els gestos, les mirades, els somriures, el contacte de la pell, l’escalfor, les olors, les tremolors i… uff.
|