| |
Dos poemes del 2008
 dimarts 16/juliol/2013 - 05:02  541  0
Silencis
En silenci es fan poemes,
del silenci de les muses,
en silenci per les venes,
de sis sís, de goigs i penes.
Hi ha un silenci encisador,
que omple espai i les dreceres,
i alimenta l'esperit
amb clars de llums fugisseres.
Hi ha el silenci de les morts,
de xiprers i cementiris,
on la pau hi regna en corts,
tot és vers allà on miris.
Hi ha el silenci de l'absència,
que ens eixorda i enfolleix,
que constant i amb insistència,
l'ànima ens ben fereix.
Hi ha el silenci de les pors
i tremolant xiuxiueja,
posant-hi en alerta els cors,
en silenci, pany i reixa.
I el silenci de l'amor?,
és escalfor sense foc,
que enlluerna més que l'or,
però no es veu per enlloc!
Hi ha solitud en silenci
i silenci en solitud,
de companyia es defensi,
omplint-se tot d'inquietud.
De silencis que tot ho omplen
i silencis cridaners,
no n'hi ha pas que s'hi compren,
són de franc, absència i vers.
Juliol 2008
Perseguint quimeres
Continuo perseguint
utopies i impossibles,
poc a poc sento morint,
com dos flames extingibles.
Persegueixo l'infinit,
l'univers i eternitat,
sucumbeixo amb delit,
sedegant fidelitat.
I seguiré tot cercant,
perseguint i tot malgrat,
sabent que m'està matant,
buscar ombres d'amagat.
La quimera de la vida
és petjada evaporada,
com volàtil i extingida
la de l'ombra enamorada.
Els anhels i fantasies
em romanen ben present,
per Amor i gelosies
s'esvaeixen dins la ment.
Juliol 2008
|
Contactes
Registra´t
