| |
Cada vegada costa més somriure
 dijous 11/juliol/2013 - 08:03  1350  1
Hores mortes, sala d’espera de l’hospital, el cap dona moltes voltes. Passat, present i futur, masses hores per pensar-hi.
Intentant gravar tot el passat a la memòria, intentant esborrar el present i no volent imaginar el futur. Sempre havia cregut que imaginar el futur em faria viure el present amb optimisme i em faria oblidar tot lo dolent del passat. Greu error!!! Imaginar el futur fa mal amb el present que no vols viure revivint el passat. Fa tant de mal que no vols tenir futur ni present ni passat, voldries desaparèixer d’aquest món per poder començar de nou, però no pots.
Estimar de debò passa molt poques vegades i quan passa ho saps. Només m’ha succeït dues vegades en els meus 46 anys, però la mala fortuna m’ha privat d’estimar-les i sense amor només sobrevius per aquells que t’envolten, però mai tornes a viure per a tu mateix. El somriure es forçat i quan ningú et veu plores desconsolat, d’impotència i ràbia, i et preguntes què has fet perquè la vida et prengui l’únic bo que t’ha passat.
Seguiràs endavant pels fills, els pares, els germans, ...
S’obre la porta, tornem a la crua realitat, una mica més de verí que allarga la mort en vida i cada vegada costa més somriure.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
