| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
DESCONCERTS DEL CONCERT
 dissabte 6/juliol/2013 - 12:59  645  3
El primer desconcert del concert és que jo hi havia de ser i no hi era. No vaig poder ressistir la temptació de mirar-lo per televisió i vaig estar prà cticament sis hores emocionant-me. M’emprenyo amb mi mateix per no haver comprat les entrades. I no només això: per haver fet un article crÃtic amb el concert. Ser crÃtic està molt bé, però el crÃtic ha de saber distingir entre la anècdota i la categoria. En en el cas del concert, la categoria era l’important i tot el que jo deia, purament anecdòtic.
I què era la categoria? La categoria era l’anhel de llibertat d’un poble i l’alegria amb que es manifesta. La perseverança en un camà complicadÃssim – fa més de 300 anys que dura – i que era es troba en un punt culminant. Perquè com diu en Vicent Partal som a un pam de la independència. Això és l’essència, el nucli al voltant s’ha de moure tot, el que cal que avanci. I avaça. Avança a tots els nivells.
En aquest marc – i deixant de banda les collonadetes que vaig escriure – el concert és important per dues coses: la primera perquè és una manifestació de força. Omplir el Camp Nou no és qualsevol cosa (els espanyolistes no omplen ni el camp de l’Espanyol) i tenir en moments determinats més d’un milió de televidents, tampoc. Ni una mitjana de 700.000. Efectivament, penso que només el Barça podria competir amb els independentistes i sembla que, afortunadament, els dos van en el mateix sentit.
Després es poden anar apuntant tota una série de coses que em van agradar més o menys. Les apuntaré perquè em pago per ser crÃtic. No em va agradar l’excessiu protagonisme d’en LluÃs Llach, no em va agradar que no es cantès cap cançó de’n Serrat o de l’Ovidi Montllor. No vaig entendre que no hi fossin gent com la Núria Feliu o Elts Pets. No vaig entendre l’obsessió que té l’esquerra catalana pels palestins. No vaig entendre que el concert s’acabès amb una cançó que no coneixia ningú en comptes d’acabar-se amb Els Segadors ( la megalomania de Llach és estratosfèrica ).
La intel.ligència d’en Gerard Quintana – que es una persona que se sap bellugar perfectamentament en els despatxos – va haver de lidiar amb el vedetisme de Llach i el resultat va ser quelcom estrany: una primera part perfecta i una segona part que fou un pur i simple homanatge a Llach. Si era un concert per la llibertat la segona part havia de ser com la primera: artistes cantant les seves cançons o cançons d’altri però sense una concentració tant ridÃcula en una persona que si bé és cert que és important, no ho és ni més ni menys que altres i sà que ha tingut moltÃssim més reconeixement.
El tema dels palestins ens demostra – una vegada més – el rucs que arribem a ser els catalans, sobre tot els progressistes catalans, polÃticament. Què en traurem de que ens recolzin els palenstins? No ens farà mal que els jueus ens mirin amb antipatia? Ens havÃem de complicar la vida amb els palestins? Jo, francament, em sento molt més a prop d’un jueu que d’un à rab. I no sé perquè em sembla que a la gran majoria dels catalans ens passa el mateix. I ara que no se’m digui que els jueus són racistes, imperialistes i Belzebú a la terra, que això ja ho deia el Hitler. Ara, es veu que l’esquerra catalana, es islamista, com aquells que fan portar burka a les senyores, no les deixen anar a escola, ni conduir, ni sortir de casa. Ja m’ho explicaran. En definitiva, que jo crec això de Palestina li va donar al concert un toc tercemundista que no tocava. No entenc perquè no es va prendre com a referència Escòcia, amb qui em sembla que tenim moltÃssimes més coses en comú. O Croà cia. O qualsevol dels nous estats europeus que assenyalen que la victòria és possible.
A vegades penso que els esquerranosos catalans, complementarien l’obra de Pasqual Maragall: en Maragall va omplir fins a l’obssessió Barcelona de palmeres. Els camells, la veritat, ja hi eren. Els esquerrans hi transplantarien el desert.
Per cert, el que més el va agradar del concert fou el poema de la Dolors Miquel. Llà stima que no hi fos ella per a recitar-lo. On s’amaga aquesta dona que és la millor poeta de la nostra generació? Com és possible que no hi fos rapsodiant els seus poemes personalment?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Rasko |
Concert de pell de gallina...
Saturday, July 6th 2013, 3:35 PM
A mi em va emocionar molt. Coincideixo amb tu Persi que hi hagueren algunes coses que es podien haver fet d'una altra manera. Fou llarg? Si i segurament amb la meitat n'hi hauria hagut prou. Malgrat tot portem 300 anys esperant i no crec que ens vingui de sis hores. Tema tècnic, bastant fluix. El so no era precisament el millor que es podia esperar d'un concert d'aquesta magnitud. Però hi havia més de 70mil boques cridant i-inde-independènci-a! per acompanyar quan calia. Quan al tema palestina... patètic. I mira que jo sóc pro palestà i vull una Palestina lliure de l'ocupació israeliana (ep, i també de Hamas i tots els bojos fanà tics, que hi són!). És allò que deia el president Pujol, "Ara no toca!" i certament no tocava Palestina perquè no era el lloc ni el moment. Era un concert per la "llibertat" eufemisme per dir "independència" de Catalunya i els Països Catalans. No em van agradar els xiulets al RamoncÃn. Però això que diuen que el van xiular per cantar en castellà és fals. Algú va sentir que xiulessin al Paco Ibáñez per cantar "Como tu"?. Suposo que el van xiular pel tema de les SGAE i potser per haver dit que no era independentista. Però és un demòcrata i això el fa ser dels nostres!! Encara que sigui un no independentista. A la Catalunya independent hi hem de cabre tots els demòcrates. El final és evident que en Llach la va cagar. Si volia una cançó seva amb l'Estaca hagués quedat de collons i tothom l'haguérem cantada. O encara millor, amb els Segadors.
A part d'això, em quedo amb la interpretació magistral de l'Emigrant de Peret (fer emmudir el Camp Nou ple quan en aquell moment tothom estava cridant - jo hi era i en dono fe- no està a l'abast de qualsevol) I en Peret ho féu amb una cançó com l'Emigrant, que toca la fibra, ell sol i una guitarra. Immens. I la seva Catalunya té molt poder!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
