| |
I estimem-nos d'amagat
 divendres 5/juliol/2013 - 04:32  564  0
Mira'm i perd-te en la meva mirada intensa, mira'm i em perdré en el teu cel blau, mira com et miro, miro com em mires, com ens submergim en móns inerts, desconeguts i d'eterna com immòbil joia.
Mirem-nos i no calen les paraules, els mots mai podran definir l'instant concret, només una mirada front la mirada i tot el demés és sobrer en aquesta presència pam a pam, i un somriure i un batec que palpo amb el meu batec.
Vet aquí la mirada que em roba el meu mirar, el regal d'uns ulls que enceguen tot voltant i, només tu i, només jo, els dos, res més, el món esvaït de cop, sense sexe, sense sentir ni acaronar de les pells estarrufades, sense l'abraçada i les carns fusionades en una de sola. No cal; només la mirada i el teu oceà envoltant la terra dels meus ulls i la terra que envolta el mar sota el teu cel que em mira, el nostre cel particular.
Només així, eternament, i estimem-nos d'amagat.
|
Contactes
Registra´t
