Si tornes
Repetiré el meu nom i el teu també.
Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, un conjur.
De sobte et sento
molt a prop i el temor m'immobilitza
¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d'una finestra.
Pren-me tot, si tornes.
M’agrada Miquel Martí i Pol... Una poesia senzilla i directe, sense pretensions però efectiva i afectiva.
I m’agrada la tria que has fet. Gràcies per compartir!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't