| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
Coi amb la Vanessa!
 dimarts 2/juliol/2013 - 07:30  542  4
Entro en la saleta d’espera de ca’l metge; res, visita privada per fer el que encara fa 8 mesos espero de la seguretat social; menys mal de l’assegurança privada de l’empresa, aviat tindré el què esperava i en pocs dies. Dubto si seure al costat d’altres pacients als seients de l’esquerra davant d’ells on totes les cadires són per mi, escullo seure al front d’ells de manera que al davant i una mica més a la dreta una noia rossa de molt bon veure em deixa guaitar les seves cames dignes d’admiració; jo entretingut amb el coi de mòbil i internet però de tant en tant fent-hi ullades on s’endevina el final dels vestit ajustat de la rossa on l’amor s’hi posa, a un pam i mig amunt dels genolls. Passen uns minuts i un cop buidats alguns seients del davant m’aixeco i séc a la cadira dues a l’esquerra d’ella, de la rossa, uns trenta i pocs de ben segur; em deixo de mòbils i punyetes i de reüll i no tant reüll admiro i guaito la noia simulant una mica tot i que mai he estat gens bo en simulacions, i de fet tant m’hi fa. Clar que són inevitables les imaginacions i pensament d’escenes que se’m passen pel cap, no entraré en detalls i ho deixo a la vostra imaginació, però segurament que si penseu en res “brut” no erraríeu pas; llàstima d’aquell vestit que no arribés un pam més amunt, un obrir de cames i jo seguint al davant d’ella hagués fet la resta... Després que el metge cridés uns quants pacients, indiferència total per a tots ells, li toca el torn a ella, la rossa; pse... no mal del tot de carona i un favor no li negaria pas, sóc així d’altruista en aquests afers; com deia, la crida el metge, pel seu nom, “Vanessa” no sé què més... uix, entra a la consulta, em dona l’esquena i, aquell cul, deu ni do quin cul en aquella roba ajustada i que jo li havia fet fora feia pocs minuts en la meva ment de poques i escalfades neurones; vaja, vaja, coi amb la Vanessa. Segueixo la meva espera de torn, ja no és el mateix, ni l’espera ni la companyia ja no és tan grata; coi amb la Vanessa!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
