| |
Obro els ulls
 diumenge 30/juny/2013 - 02:37  482  1
Obro els ulls, res, en blanc per uns instants, miro el sostre de la cambra buida, al llit tot estirat i sense moure ni u sol múscul; no és que no vulgui, és que no puc fer-hi res, ni el més mínim moviment, desconcert després del buit mental. Ulls oberts, en prou feines puc parpellejar, silenci absolut; quina hora deu ser?,no sé, no puc ni girar el coll ni guaitar el rellotge del ràdio-despertador; penso, no gaire, sóc despert?,sí i segur que això no és cap somni, immòbil, incapaç, impotent, és tot el que se’m passa per la ment. Deuen ser, calculo, coi si fins i tot puc calcular!, les quatre de la matinada, deuen ser... Faig un esforç per pensar, en la meva impotent immobilitat, res!, ni tan sols em neguiteja, pau i tranquil·litat absoluta. I què hauria de fer si em podés moure?,doncs no ho sé, ni punyetera idea, què es pot fer?,no sento cap necessitat, res, ni gana ni set, cap impuls de res que vagament recordi de forma llunyana; només miro, miro el sostre i, de reüll, la cambra buida. Em sento relaxat, és estrany, potser hauria de tenir por, terror inclús al no poder fer, però no. Només passant els minuts, calculo, segurament una hora ja i encara no veig llum del dia, només de fanals que s’escola per entre les reixes de la finestra i la persiana mig abaixada; i un reflex ara verd ara vermell, i tornem-hi, del semàfor de la cantonada; calculo, sí encara rai que calculo, i una hora després des que he obert els ulls. Fatiga mental, sento son, és l’únic que puc sentir, tanco els ulls!
Obro els ulls, de nou; calculo, sí deu ser ja mig matí i llum de dia que endevino de reüll per la finestra i... res, clar que no era cap somni, immòbil, incapaç, impotent; sento la remor dels carrers, crits i el tràfec de l’anar i venir de vehicles i motoristes sorollosos; res, ulls oberts i cos inert, no sóc sord!!! I calculo, ni fam ni set ni res de res, cap necessitat, cap preocupació, cambra buida, sol, cap temor, i res, calculo, la ment limitada a pensar coses banals i repàs vital d’allò que ara m’és impossible sentir i... calculo; dies un rere l’altre, tancant i obrint de ulls, immòbil, incapaç, impotent...
Obro els ulls, tanco els ulls.
Obro els ulls, res, ni cambra ni cos ni batec, tan sols llum i presència, pau, amor absolut, per fi! Ja sóc aquí, ha estat fàcil; ja mai més us perdré, mai perdre el vostre somriure, mai perdreu el meu, per fi, sóc feliç! Obro els ulls.
|
Contactes
Registra´t
