| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
DONCS MIRA, PENSO QUE EN AIXÒ DE LES BEQUES WERT TE TOTA LA RAÓ DEL MÓN...
 dimecres 26/juny/2013 - 07:50  662  12
El problema del ministre Wert és que abans de ser ministre havia estat tertulià i li ha costat molt fer-se a la idea de les formalitats d’un càrrec institucional. Així com la tasca essencial d’un tertulià és crear polèmica – sense polèmica no hi ha tertúlia -, la principal tasca d’un governant és resoldre problemes. Quan un governant crea polèmiques en comptes de resoldre problemes els crea i aquest està sent el cas del ministre Wert i em temo que ho seguirà fins que el cessin o fins que plegui.
Però això no vol dir que SEMPRE Wert estigui equivocat, ni que MAI el que diu no sigui raonable. És cert que sovint les opinions que expressa són marcadames ideològiques i, per tant, irriten als que no són de la seva corda, però hi ha vegades que l’home, ni que sigui sense voler, hi toca i, ves per on, resulta que en aquest país surrealista, quan hi toca, resulta que està més sol que la una. Ni tant sols els del PP no s’atreveixen a donar-li la raó ( potser perquè fa tuf de cadàver polític ).
En el cas de les beques, el que ha dit Wert, em sembla no només d’un sentit comú elemental, sinó d’una justícia social també elemental. I fins i tot jo considero que ha estat pot estricte: jo considero que la nota per tal que se li concedeixi una beca a un estudiant, com a mínim, hauria de ser de notable. No crec que s’hagi de subvencionar estudiants mediocres amb diners públics, ja em perdonaran.
Punt i seguit els socialistes i els bonistes fan enormes escarafalls i em parlen d’igualtat d’oportunitats. Senyors, a aquesta vall de llàgrimes, d’igualtat d’oportunitats no n’hi ha mai. Jo haguès volgut tenir el mateix físic que en George Cluny, el mateix cervell que Einstein, la mateixa ploma que en Josep Pla, els mateixos parents que en Pujol i Ferrusola, les mateixes riqueses que en Rockefeller, la mateixa capacitat de treball que l’Artur Mas i, mirin, m’he hagut de fotre. És absolutament injust i m’haurien de tornar els calés per haver-me donat unes cartes tant mediocres, però no sé on collons puc anar a reclamar.
La vida és essencialment injusta. Els lleons cacen gacel.les i les gacel.les són caçades pels lleons. Les gacel.les mengen herba i l’herba és menjada per les gacel.les. Suposo que des del punt de vista de l’herba i de les gacel.les això és d’una injustícia total.
Continuen dient els socialistes i els bonistes que els homes no són ni herba ni gacel.les. Molt bé. Però un estudiant que va traient aprovadets justos, sigui recolçat pels papàs o sigui recolçat per les administracions, té molts números per esdevenir herba o gacel.la. Sembla evident que no triomfarà en aquella carrera que ha triat.
I, si triomfa, és que el pla d’estudis està mal fet. Suposant que el pla d’estudis estigui ben fet – se suposa que els que l’han fet hi entenen – els que tenen uns resultats mediocres tindran una carrera professional mediocre, si es que l’arriben a tenir, perquè tal com està l’atur juvenil, ni tant sols mediocre sembla que s’albiri el seu futur.
Per això Wert torna a tenir raó quan diu que els estudiants que no són capaços de treure un 6,5 haurien de canviar de carrera i hauríen de trobar aquella professió que sigui adient per a les seves capacitats, es a dir, aquella ocupació que els permeti passar de ser un bri d’herba o una gacel.la a un lleó. Un excel.lent electricista sempre viurà millor que un mal advocat. És així.
Es considera que no pagar els estudis dels estudiants mediocres discrimina als estudiants mediocres pobres i això no és cert. És cert que els estudiants mediocres benestant podran continuar els seus estudis perquè els papàs els hi pagaran de la seva butxaca, però també és cert que tard o d’hora s’hauran d’enfrontar amb la seva mediocritat i que llavors vindrà l’hora dels espatecs. El jove que, coneixent les seves capacitats i talents, tria allò en el que pot destacar, triomfarà, faci la feina que faci. El jove que s’equivoqui en la tria fracassarà. I entenc que tant la família com les administracions haurien de procurar evitar que ningú fracassi.
A l’estat espanyol el problema no és la quantitat de gent que va a parar a la universitat, que és una de les proporcions més altes d’Europa. El problema és el fracàs escolar i l’atur juvenil, es a dir, la manca de preparació i la manca de talent, aquesta és la veritat.
De moment l’únic polític que s’ha atrevit a dir que un 5,5 – i jo diria que també un 6,5- no albira cap futur professional mínimament digne a qui les treu ha estat Wert. Jo crec que això com a Ministre d’Educació l’honra i no em sap gens de greu donar-li la raó, encara que no estiguem d’acord en pràcticament res més.
Han passat uns dies des de que vaig escriure això i ha passat el que havia de passar: Wert ha rectificat; jo, burru de mi, encara no.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
jazzman |
cabrero!
Friday, June 28th 2013, 12:47 PM
Dius:
"I qui us assegura a vosaltres que una bona nota vol dir bon estudiant i a l'inrevès? "
Bona aportació, aprofito d'introduir la frase, a més:
"i qui us assegura que un bon estudiant vol dir un bon professional i a l'inrevés?"
el tema és que el sistema educatiu encara es regeix per la nota d'un alumne per donar-li el pas a la vida professional, i aquest fet condiciona el seu futur.
Tinc interès en conèixer la nota de tall dels grans emprenedors catalans. probablement molts no van tenir nota suficient com per rebre una bona ajuda. probablement, molts van obtenir l'ajuda totalment interessada de les seves famílies i, com no, es van haver de privar de tantes i tantes coses. Probablement, molts d'aquests amb gran èxit ni tan sols han necessitat una ridícula nota d'una universitat per demostrar que són capaços de triomfar o per contribuir a fer més ric un país.
Sabíeu que:
- Bill Gates va abandonar la universitat
- Einstein només estava interessat en matemàtiques i física. La resta, zero.
- Stanley Kubrick, ni tan sols tenía estudis oficials de la seva professió.
- Thomas Alva Edison, igual que l'anterior.
- Rafael Alberti no va superar el quart de batxillerat, asfixiat per la rigidesa d'un sistema educatiu (que encara arrosseguem)
- Pablo Picasso abandonà l'acadèmia, de nou massa rígida. Això si, visitava molts museus ;)
- no acabaria amb la gran llista de persones autodidactes que han aportat coses realment importants al món, estudiant a casa i amb l'ajuda d'una bona educació familiar i una gran motivació i curiositat. Sense una miserable nota.
Detalls que convido a reflexionar.
Per últim, un documental centrat en la reflexió sobre el sistema educatiu actual.
http://www.youtube.com/watch?v=-1Y9OqSJKCc
ja sé que a molts els semblarà una utopia. De tota manera, val la pena reflexionar sobre quins valors són els que impulsen la persona en fer una contribució productiva en edat adulta. Descobrirem que la nota no hi té cabuda.
Salutacions
|
|
Krasis |
la veritat
Wednesday, June 26th 2013, 12:02 PM
es que el primer cop que vaig demanar beca ignorava com funcionava i em va sorprendre que no demanessin una nota mínima superior a un cinc... El que si demanen, clar, és que et matriculis a un mínim de crèdits i aprovis un tant per cent. Lògic. A mi no em semblaria malament que es demanés un 6.5 si això es fes realment per lo que diuen i no per impossibilitar que els alumnes accedeixin a una educació que cada cop està més limitada als rics.
Ara bé, la qualitat de l'ensenyament també cal que sigui bona i coherent. No comparteixo el que dius de que unes males notes hagin de comportar un fracàs laboral igual que penso que una carrera brillant no és sempre proporcional a trobar una feina brillant o a tenir èxit a la feina. Simplement perquè en algunes carreres, que no totes, el que s'ensenya no serveix de molt en relació a la pràctica. Massa palla. No dic que tot el que s'hi ensenyi sigui prescindible però en gran part sí i en molts casos no preparen a la persona per a la pràctica real de les feines. Potser algunes carreres no haurien de ser carreres com a tal que estan pensades més per a la investigació/docència, no ho sé. A mi em passa que si al que estudio per tenir un títol (perquè en aquest país funcionem així, titulitis màxima, que sàpiguis molt sobre un tema no serveix com a requisit per trobar feina si no tens un títol que ho acrediti i tenir-lo tampoc vol dir saber realitzar bé la feina) no li veig una aplicació pràctica em desanimo, em deceben les assignatures que són per omplir, ves, i més tenint en compte que “assignatura=diners”
Un exemple: Educació social, la carrera tal i com estava estructurada t'ensenyava molta teoria però poques coses pràctiques, que és important en aquests casos, penso. Només vaig fer tres mesos de pràctiques, i en aquests tres mesos s'aprèn molt més que en gran part de la carrera. Vull dir que està bé que t'ensenyin història de l'educació per exemple però també és necessari (i més important penso) que t'ensenyin protocols d'actuació per fer front a situacions REALS que et trobaràs a les feines i aquí és on fallen. De què em serveix molta història de l'educació quan per exemple el que necessito és aprendre a gestionar un atac de ràbia d'algú o com gestionar les meves emocions per no involucrar-me emocionalment en els casos.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
