|
COSES DE DONA, PER RIURE UNA ESTONA.
dilluns 24/juny/2013 - 08:38 1954 0
COSES DE DONA, PER RIURE UNA ESTONA.
fa algun temps, que faig servir aquest blog per explicar algunes aventures que no s’adiuen a la resta de la Ja meva vida. Així doncs les peripècies de la piscina em son recurrents i m’abelleix explicar-ne una més, segurament sense massa sentit. Repassant el blogs recordo com vaig explicar el dia que el meu fill que aleshores tenia tres anys cercava les ulleres de nedar i va catapultar les meves calces de blonda just al costat de la tovallola de l’individu que em mirava amb cara d’interessant, superada aquesta anècdota i havent d’acceptar que hauràs d’anar a buscar les calces, el que em proposo és explicar el nostre primer dia de piscina que fou ahir.
La meva relació amb “C” és de fa molts anys, però una relació de cordialitat i d’observar-nos en la distància. En “C” és anglès, però jo haguera jurat, no, que ho vaig fer entre un grupet de mares un xic desesperades que era peruà. Era el mateix mes de les calces quan el meu fill es tirà a la piscina petita, la bombolla li va fer contrapès i va quedar invertit dins l’aigua per uns instants vaig arribar des de l’altra punta i el vaig treure d’allà en un segon, i en “C” em va dir:-parecias una vigilante de la playa- no cal que us digui la cara que li vaig feren aquell moment.
En un altra ocasió li vaig dir al nen:-encara tindrà l’acadèmia d’Anglès en “C”?, no t’agradaria veure’l tret del temps de la piscina?, i el nen se’n va anar directe i va dir:-mi madre dice que si todavia tienes la acadèmia que les gustaria verte fuera del tiempo de la piscina.- Vaig riure, per no plorar en el moment que em donava la seva targeta, però no tenia ganes de donar explicacions així que... ja esta dit, i punt.
Ahir, em disposava a llençar-me de cap, i al final ho vaig fer amb tant d’estil, tot intentant emular l’Esther Williams, que una mica més i me l’obro el cap com un meló. Se’m va fer eterna la sortida a la superfície per llesta. Al cap d’una estoneta va venir el meu fill i em diu:- mama, t’has llençat de cap i com que no sorties en “C” s’ha tirat a la piscina i t’ha tret d’allà en braços com una princesa dormida- i li dic,: carinyo. Això no és real, t’ho has imaginat. I em diu :-si- el que es real es que t’has llençat de cap i s’ha aixecat de la cadira atent per saber si sorties- i li dic clar: és la seva feina i em diu:- jo no vaig tenir tanta sort!, que em vas treure tu.-
|