| |
Una entrevista que val la pena llegir... i compartir-la...
 dilluns 24/juny/2013 - 05:38  541  3
Extreta del diari ElpuntAvui... de 24.06.2013
SÍLVIA CONGOST. PSICÒLOGA. ESPECIALISTA EN DEPENDÈNCIA EMOCIONAL
Sílvia Congost (Girona, 1977) ha traslladat la seva vivència personal i experiència professional al llibre ‘Cuando amar demasiado es depender' (Ed.Oniro) que dijous es va presentar a La Calèndula a Girona i el proper dijous 27 ho farà a la Llibreria Alibri de Barcelona.
“No ens ensenyen a pensar en l'amor de forma racional”
24/06/13 02:00 - GEMMA BUSQUETS
Va patir una relació tòxica i va decidir escriure-ho.
Vaig tenir una relació de parella en què vaig quedar atrapada amb una dependència. Aleshores no sabia què era, no havia sentit a parlar de la dependència emocional.
I què és?
Et vas oblidant, et confons, et vas diluint en l'altre. T'adaptes a les seves aficions, al que tu creus que espera de tu. A mi, que no m'agrada el fred, ni fer surf, em vaig trobar fent surf al País Basc a l'hivern. Aquella relació va durar uns cinc anys. Em trobava cada vegada pitjor, però la idea de deixar la relació era impensable. I just és el que s'ha de fer. Perquè no l'has elegit conscientment. Deixant de ser tu mateix, no pots ser feliç.
Quan podem detectar que patim dependència emocional?
A més de tenir una ansietat creixent, un quadre depressiu, perdre les il·lusions... I no saps per què.
I s'ha de trencar? La dependència no pot ser un estat transitori?
Quan hi ha dependència ho considerem una relació tòxica i s'ha de deixar. La dependència és la incapacitat de renunciar a una relació quan és absolutament necessari fer-ho. I s'ha de fer quan no ens sentim autorealitzats, no podem ser nosaltres mateixos, no compartim els mateixos valors...
Les dones són més dependents?
Passa cada cop més amb homes; a la consulta n'he tingut molts casos. El que passa és que el percentatge diagnòstic és més alt entre les dones i en part és perquè les dones acudeixen al psicòleg amb més freqüència i exterioritzen els seus sentiments més fàcilment. Però he vist casos d'homes amb dependència emocional molt greus.
Però hi ha eines per sortir-ne?
En el llibre en parlo. Explico què seria una relació de parella sana i una de parella tòxica perquè el lector ho identifiqui. El principal problema que tenim és que no ens ensenyen a pensar en l'amor d'una forma racional, com ara què busquem en l'altre, quines característiques és important que tingui. No ens ho plantegem i iniciem relacions en funció de qui trobem o amb qui ens fixem primer. També confonem l'amor amb la dependència.
Però no tothom.
En el llibre explico les causes que condueixen a unes persones a crear dependència emocional, a enganxar-se, mentre que d'altres poden acabar relacions sense problemes. Bàsicament, hi ha problemes de baixa autoestima i la por a quedar-se sol. En general, tothom en situació de dependència hauria de fer teràpia perquè en podem acabar sortint, però en la pròxima relació repetirem el mateix patró.
Amb la crisi hi ha un auge dels serveis de coaching. Hi ha qui diu que són els nous xarlatans?
Arran d'haver-me format, he vist com funciona internament. Hi ha cursos de coach de 8 setmanes i ja et donen un títol. No és la manera. Has d'haver treballat primer amb tu mateix, haver passat per un procés de creixement personal i a partir d'aquí podràs crear empatia amb els altres; és bàsic. El coach t'ajuda a avançar, a aconseguir un objectiu.
Quin és el límit en què cal un professional?
Quan notem els símptomes: l'ansietat, la depressió. Actualment, es prenen molts ansiolítics i el 99% dels casos de problemes de relació de parella se solucionen sense medicació. Prendre medicació és tapar el problema, no solucionar-lo.
Menys Prozac i més ballar salsa?
I tant! D'entrada, pregunto als pacients quin esport fan i quines aficions tenen. A mi em va ajudar molt fer aeròbic amb bicicleta i recomano ballar salsa per la vitalitat que genera i l'aprenentatge.
Però com racionalitzem l'amor?
Tenir clar què busques. L'enamorament és l'enlluernament que ens ha de servir per conèixer millor l'altre persona. Quan s'acaba la fase d'encanteri i no ens fa el pes, no cal entossudir-se a continuar per buscar el final feliç de conte. Quan algú diu que està lluitant perquè una relació funcioni, em crispo. Hi ha problemes que cal superar, però l'amor no s'ha de viure com una lluita.
Darrera actualització ( Dilluns, 24 de juny del 2013 02:00 )
|
| |
|
Contactes
Registra´t
