| |
GOD SAVE THE TORIES
 dimecres 19/juny/2013 - 05:14  581  1
Els anglesos són especials. SÃ, ja sé que tots els pobles són especials, però els anglesos són especials entre els especials. Hom només s’ha de fixar en que continuen conduint per l’esquerra, comptant amb milles, utilitzant la lliura esterlina i sent una illa i que, tot i aixÃ, gairebé tothom els admira o, si més no els mira amb simpatia. I mira que la història d’Anglaterra és la història d’un imperi en que els militars han jugat un paper de primera magnitud, però tot i aixà sembla que l’imperi anglés fos el més democrà tic dels imperis i els militars anglesos els més demòcrates dels militars.
En un context com aquest no és estrany que el Partit Conservador brità nic també sigui una cosa estranya, gens equiparable a d’altres partits conservadors de la resta del món. Allà on els repúblicans ianquis o els demòcrata-cristians europeus són rancis, reaccionaris, carques i amargats, els conservadors anglesos somriuen, són progressistes, liberals i profundament demòcrates. I això és sobre tot aixà quan els lÃders del Partit Conservador anglès provenen de les classes dirigents brità niques i és menys aixà quan provenen de les classes mitjanes, com la Margaret Thatcher.
El cas de David Cameron és simptomà tic. És descendent per lÃnea directa de George IV, el pare de la reina Victòria i, per tant, un aristòcrata brità nic de cap a peus. El seu pare és Baró de no sé què. A banda d’això, la seva famÃlia està especialitzada en temes financers gairebé des de que el món. I com que Londres és la capital financera d’Europa això vol dir que els Cameron, d’això dels diners, són de la gent que en sap més del món de 300 anys cap aquÃ. O sigui que poca broma. Ell va estudiar tres carreres a Oxford – que és la universitat dels conservadors brità nics – amb les millors notes de la seva promoció. Tot apuntava, doncs, a que un dia arrivés a primer ministre i ha arrivat a primer ministre. Una de les originalitat dels brità nics és aquesta – totalment contrà ria al que són passar als països llatins, que som països d’espavilats de curta volada - : a la Gran Bretanya sempre acaba passant el que ha de passar. I per això és dels millors països d’Europa, perquè és un paÃs previsible.
A David William Donald Cameron li ha tocat governar la Gran Bretanya probablement en el moment més difÃcil pels anglesos després de la II Guerra Mundial: l’enorme crisi econòmica, el secessionisme escocès, el problema de l’Unió Europea i l’herència de Blair ( que també fou un socialista a l’anglesa, és a dir, un liberal progressista i un polÃtic notable ).
Pel que fa a la crisi econòmica tots els països fan la mateixa polÃtica: gastar menys i apujar els impostos per tal de reduir el dèficit ( sembla que això no rutlla, però encara cap paÃs ha aplicat una altra polÃtica).
Pel que fa a Escòcia: democrà cia. Què més és pot demanar?
Pel que fa a Europa, europeisme light per la gran força de l’euroescepticisme brità nic (que prefereix mil vegades ser dominada pels USA que per Alemanya ).
I davant tot plegat un somrÃs paternal i confiat. Quina diferència amb les ganyotes assassines dels neo-franquistes del PP! Ara que torna a sortir l’Aznar que sembla que pateixi un còlic nefrÃtic...
Cameron és com aquell lÃder dels social-demòcrates suecs que deia que el primer que li cal a un paÃs per avançar socialment és que no hi hagi dèficit públic i que hi hagi més exportacions que importacions. Amb aquests social-demòcrates i aquests conservadors jo m’apunto on convingui. I tant!
Una vegada escrit aquest article, llegeixo que Cameron aconsella a Rajoy que deixi votar els catalans. Fet i fet, és el recolçament més important que em aconseguit fins ara i estic segur que és el que més mal ha fet a la intrasigència espanyola. Segur que els espanyolistes han pensat en allò de la Pèrfida Albion. Però no és això. Només és democrà cia.
|
Contactes
Registra´t
