| |
CERCANT IMPOSSIBLES, LA BOGERIA
 dimarts 18/juny/2013 - 05:14  538  0
Vull però impossible, sí, hi ha coses que no poden ser per molt somiar, per molt desitjar, per molt fantasiejar amb ulls oberts sense veure més enllà d’un pam...
És la bogeria, la de voler allò que t’arravati d’aquest món que no és, vull aquella presència que em faci volar sense ales, ser més fort que tota força adversa; vull però és voler estèril, aquella persona que no existeix, que faci la màgia de fer-ho tot molt més senzill; no cerco perfecció, cerco la meva ànima imprescindible, la meva vida en una altra vida que no cerqui més que a mi i jo.
Potser soni una mica espès, o molt, o egoista; només un ideal, més que una utopia, inabastable, única i inexistent, i vet aquí el meu drama, condemnat a mai trobar, a mai trobar-me i poder tenir-te, ombra que no ets present, que em facis aturar el món,fer capgirar la terra del revés, invertir l’expansió del big-bang fins al seu inici, al punt zero, on tu i jo fóssim un i res.
Vull la força que tu em donis, que em faci invencible perquè per tu seria invencible, per tu ho seria tot i capaç de tot, cap obstacle seria més que mantega a les meves mans, per tu, per tu que no existeixes, per tu que mai m’ha llegit ni mai em llegirà, cercant impossibles, la bogeria.
|
Contactes
Registra´t
