|
Rere el teu pas
dimarts 18/juny/2013 - 04:55 2665 0
ll*ll
Sostinguts paisatges de verda serenor;
aurífer compàs de petges fermes;
llevat somrís d’amorosit recolliment;
és a punt d’endolcir més -amb tu-
la fràgil carena.
Tomben els trencalls de catifes excelses;
amanyaguen el nostre cor els cants que temperen;
degota la vida a recer de la font
on de caliditat hom s’hi adorm
i, si no, destil•la ingravidesa.
Pentinen l’estampa el cel airós de llum i de goig,
la joiosa presència de serrals,
d’embeguts torrents de primavera,
de cingleres i valls que ens commouen les venes
i del meu alè bressolant la teva cabellera.
I, guiant-te a gambades, tu em fas drecera.
ll*ll
|