|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
 |
|
LA GENERALITAT SUSPÉN LA SELECTIVITAT.
diumenge 16/juny/2013 - 06:16 633 15
Jo defenso sovint el govern de la Generalitat de CiU i li trobo – també sovint – excuses als seus errors. El moment és dificilÃssim, estem gairebé a allò que hom podria anomenar la tempesta perfecta i, per molt talent que tinguin els mariners i molt afany que hi posin, sortir-se’n es difÃcil. Per això crec que cal ser comprensiu, perquè aquest és un moment en el que els governants han de ser herois i no sempre ho poden ser.
Hi ha vegades, però, que s’esdevenen coses que no es poden defensar de cap manera. Situacions d’un ridÃcul i d’una poca categoria tan enorme que simplement s’ha de demanar que rodin caps allà on hagin de rodar. M’estic referint al seguit d’atzagaiades que han hagut de patir els nostres joves en aquesta selectivitat que probablement esdevindrà la més penosa de totes les que s’han fet fins ara.
Jo he insistit moltes vegades que el nivell dels nostres mestres és baix. Magisteri és una de les carreres més fà cils i la professió de mestre, a part d’estar mal pagada, no té prestigi social. Res a veure amb el que passa als països civilitzats. La conseqüència de tot l’anterior és que, en general i salvant totes les excepcions que hi hagi, estudien Magisteri aquells que no es veuen en cor d’estudiar una carrera més difÃcil, més llarga i més prestigiosa. És a dir, en ningún cas, l’èlit intel.lectual de la nostra joventut. Al contrari del que passa als països civilitzats on estudiar Magisteri és l’equivalent aquà a estudiar Medicina.
La conseqüència de l’anterior és que, com que el nivell dels nostres mestres és baixÃssim, el nivell dels nostres estudiants és baixÃssims. És d’una lògica absoluta. I l’altra conseqüència és que els pares que volem que els nostres fills rebin una educació de qualitat hem de pagar una escola privada, cosa que als països civilitzats no passa ( i que no es digui que allà paguen més impostos que aquà perquè és fals: actualment Catalunya és el lloc amb major pressió impossitiva d’ Europa ).
El president Mas va dir fa anys que la seva prioritat seria lluitar contra el fracàs escolar. Que aconseguir una bona escola és fonamental per tal d’apuntalar el futur de Catalunya com a societat pròspera i benestant. Molt bé. D’acord. I tant. Però què és el que s’ha aconseguit fins ara? S’ha avançat? S’ha retrocedit (encara més)?
Crec que l’exà men de la selectivitat d’enguany (2013) és un botó de mostra de que s’ha retrocedit i de que el nivell de l’ensenyament català cada dia està més allunyat dels països més avançats d’Europa i és més proper al de les repúbliques bananeres, amb perdó de les repúbliques bananeres que potser se’n surten millor que nosaltres.
La cosa és molt simple: com és pot pretendre que la canalla aprengui si els mestres són ignorants? Com és possible que a uns exà mens hi hagi enunciats amb faltes d’ortografia i problemes matemà tics mal plantejats que s’han de corregir – l’enunciat – a mig exà men? Com és possible que cap inspecció no s’hagi adonat d’aquest ridicul grotesc i penòs? No hi ha filtres al nostre ensenyament?
Penso, honestament, que la consellera d’ensenyament hauria de dimitir pel que ha passat. Perquè el que tampoc no pot ser és que la quitxalla pensi que tant si ho fas bé, com si ho fas malament reps la mateixa recompensa. I, a banda, de la dimisió de la consellera crec que el personal docent no polÃtic responsable de l’autoria d’aquestes proves hauria de ser expulsat de la funció docent.
Fins que no ens prenguem seriosament l’ensenyament mai no eliminarem el fracàs escolar. I pendre-se’l seriosament vol dir que plegui qui no té el nivell, senzillament
|
 |
 |
 |
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
 |
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
 |
 |
|
 mh |
tothom hi entén
Tuesday, June 18th 2013, 1:20 PM
Persi, no saps la diferència entre un mestre i un professor.Aquells que donen classe a l'ESO i al Batxillerat no són mestres, són professors i especialistes en la matèria que imparteixen, és a dir són llicenciats i han fet la carrera università ria relacionada amb el que expliquen,els mestres són diplomats i han fet magisteri i fan classe a infantil i primà ria. Respecte la qualitat de la pública i la privada depèn de cada una,hi ha públiques molts dolentes ,però també concertades pèssimes.
L'examen de selectivitat de matemà tiques com han dit ,es podia resoldre perfectament amb l'enunciat que van rebre els alumnes. El que passa és q des de fa uns quants anys,l'examen de matemà tiques era molt fà cil, i aquest any se n'han trobat un de més nivell que no esperaven, per tant els alumnes han aprofitat això per probar de treure'n profit.
|
 |
 joki |
El què em suposava.
Monday, June 17th 2013, 8:33 AM
Quan als "liberals" els mostres dades objectives, et responen amb prejudicis anti serveis públics.
Sobre l'educació, ja he aportat els meus arguments: a efectes prà ctics, un que porta els fills a una escola concertada o privada, no obté millors resultats que si els porta a la pública, i li implica una despesa molt més gran. És clar que cadascú és lliure de fer el què vulgui amb els seus diners, fins i tot gastar-se'ls inútilment a causa de prejudicis i manca d'informació.
De fet, vaig treballar dos anys en una concertada i el nivell dels professors no era ni millor ni pitjor que a la pública. La única diferència amb la pública, és que no tenien ni la meitat d'immigrants que a la pública, i hi havia "certa pressió" per millorar les notes d'alguns alumnes, sobretot de batxillerat. Com que jo això no ho trob ètic, vaig plegar.
Pel què fa a la sanitat, també em fa certa grà cia, això de dir que la sanitat pública no funciona, i que pagues la mútua. Molt bé, però per molt que tinguis alguna mútua, segons quins tractaments (per exemple els oncològics), només es duen a terme a la sanitat pública, perquè són massa cars per ser rentables per a una mútua. En darrera instà ncia, si vols sobreviure, has d'anar a parar a la sanitat pública.
Vosaltres teniu un model, i és que només tingui sanitat i educació qui s'ho pugui permetre, i jo en tinc un de totalment diferent, que és basat en els serveis públics, com a única garantia de que totes les persones tinguin accés als serveis bà sics com la sanitat i l'educació.
Estic a favor de la igualtat d'oportunitats de les persones, per això són necessaris els serveis públics i universals, i cal combatre les privatitzacions, i tothom que hi estigui a favor.
|
 |
 joki |
anti públic
Monday, June 17th 2013, 6:48 AM
Ja veig que en el teu escrit, aprofites per posar la teva "cunya" anti educació pública. Sembla que els liberals odieu tot el què és públic per se, sense ni tan sols tenir-ne informació. De fet, esteu plens de prejudicis, i en aquest cas, directament menteixes quan afirmes que s'han de dur els fills a la privada si es volen tenir millors resultats.
Et recomano una lectura al document d'aquesta adreça (elaborat pel mateix Departament d'Ensenyament), amb els resultats de les PAU del 2011 :
http://premsa.gencat.cat/ pres_fsvp/docs/2011/07/01 /12/45/04b247fc-577b-48a3 -9cf1-04895289787e.pdf
A la pà gina 19, pots veure que la diferència d'aprovats entre la privada i la pública és de poc més de 3 punts percentuals, i es va reduint.
A la pà gina 20, pots veure que la diferència de nota en l'expedient entre la privada i la pública és només de 0.1 punts i la nota de les PAU és inferior a 0.3 punts (gairebé entra dins del marge d'error).
Tenint en compte que a la pública hi va tota "la xusma", que no es poden escollir els alumnes en funció del seu origen socioeconòmic, i que no paren de retallar-se els recursos que s'hi dediquen, jo penso que els resultats són excel.lents.
Per tan, penso que aquesta afirmació que has fet, està plena de sectarisme, es basa en prejudicis, i directament és mentida.
|
 |
 Twisti |
Esparta,
Sunday, June 16th 2013, 1:49 PM
Al contrari que tu, considero molt greu que un examen presenti faltes del tipus que sigui, que s'ha de dir, han estat presents en totes les convocatòries i fins ara ningú no havia presentat cap queixa.
Els exà mens els redacten "especialistes universitaris" (es desconeix la especialitat), que formen la Comissió Coordinadora de les Proves d'Accés a les Universitats de Catalunya que està sota la gestió del CIC, Consell Interuniversitari de Catalunya.
Bé, una malla institucional com tantes on perdre't buscant algun responsable.
Tenim prou eines (programes de correcció) per no passar un text amb errors, aixà que l'excusa és del tot injustificada.
A l'ensenyament hi ha de tot com a tot arreu i això no exculpa aquestes pÃfies que perjudiquen als qui l'exerceixen amb dignitat.
Potser el que toca és que es revisin molts dels despatxos on només hi treballa el personal de neteja.
|
 |
 vidaa |
Si i no
Sunday, June 16th 2013, 12:49 PM
Quant al tema d'ortografia, està clar que es tracta d'un error tipogrà fic. Per tant, la culpa és de la supervisió, no dels coneixements de qui ho corregeix. En qualsevol cas, no es pot admetre que arribi a l'alumnat un examen oficial amb aquesta mena d'errors. Les meves filles, a l'institut, s'han trobat amb més d'un profe que fa un munt de faltes, que no es preocupa de fer ús del corrector ortogrà fic i, fins i tot, n'hi ha qui els escriu a mà - de qualsevol manera- i els fotocopia. Em sembla inadmissible perquè s'educa, per sobre de tot, amb l'exemple.
Quant a l'enunciat de l'examen de mates, el problema no és tant la dificultat de l'enunciat sinó que cada tribunal que acollia un nombre determinat d'alumnes, va seguir criteris diferents d'esmena: que si donar 5 minuts més de temps per resoldre-ho, que si 15 minuts, que si donar per và lides les diferents solucions de l'exercici en funció de l'enunciat esmenat o no... Això sà que és mooolt greu, perquè malgrat la disparitat de criteris tots aquests joves passaran pel mateix sedàs en l'accés a la universitat.
Jo com a profe, enguany per sort no de mates, m'indigno amb tanta incompetència!
|
 |
|
 |
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
 |
 |
 |
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|