Hem d’aprendre a mesurar les proves que ens vénen.
Si al rebutjar una prova ens provoca que ens trobem en una situació estancada de la qual pensem que no hi ha solució, no canviarà res o únicament crea tota mena de conflicte, és una mala decisió.
Si en canvi es tracta de treballar-la de manera equilibrada, i creiem que ens pot anar bé, encara que sigui dura però amb un nivell tal que sigui assimilable segons la nostra preparació, ens permetrà avançar.
Certament no se sap tot i cal confiar amb els altres i amb les nostres capacitats per tal de créixer en determinats moments, i esperem que a través de les experiències aprenem a actuar no només empesos per l'emotivitat sinó també pel discerniment.
El que avui és conformitat o acceptació conscient, demà ..... no se sap!
aquesta paraula no la tinc en el meu vocabulari, tindré que entrar en profunditat i que m'ho expliquin perque veig que estic mooolt perdut.
Siesque tant ballar, tanta vida social i tanta platja no ha donat temps de parlar amb calma i tranquilitat.
d'avançar ni de conèixer les nostres limitacions que amb les proves que ens posa la vida.
I, és clar, si no ens hi enfrontem mai sabrem del que som capaços i del que no.
I confiar en els altres? aissss... Sí, però sobretot que no ens facin de crossa, oi? Cal saber caminar sols (diuen).
;:)
Si acceptes allò què no volies ho vols aleshores i et fa feliç.
Si et resignes a allò què no volies ho apartes de la vida i ni et beneficia ni et perjudica;o bé et perjudica el mínim posible.
Titània ho explica a la perfecció:Si una relació va mal pots lluïtar, aceptar i ser feliç,trencar o resignar-te.Si et resignes pots viure la relació amb buidor i infelicitat o viure oblidant a qui téns al teu costat sense que et cause infelicitat.
quan has esgotat les vies per a solucionar el conflicte la clau es troba en acceptar, tasca gens fàcil però que un cop aconseguida et pot donar pau. Quan et sembla que hi has arribat però no sents pau, és que en lloc d'acceptar t'hi has resignat.
Jo... diria que t'he entès...