| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de anteros
|
|
| |
DEPREDADORS/ES DE XAT
 dimecres 12/juny/2013 - 10:41  589  3
Fa pocs dies tot conversant al xat amb algun company i unes companyes no sé com va sortir el tema de ser més o menys vergonyós arrel d’un comentari d’una dona que afirmava posar-se vermella en segons les situacions i altra companya de xat deia notar-se escalfor a la cara quan s’hi posava també..., llavors vaig dir la meva i els hi digué que jo també segons els moments em podia posar vermell, que en el fons sempre havia estat vergonyós i “tallat”; aquest comentari meu fou immediatament replicat per una tercera companya de conversa dient que ho dissimulava molt bé i que no ho semblava gaire o gens arran de tot allò que m’havia pogut llegir; i vet aquí , escriure en un bloc és més fàcil, més senzill per ser un i despullar-se sense vergonyes, la qual cosa no significa de cap mode que haguem d’anar per la vida exhibint-nos i protagonitzant semblances com les que lliurament mostrem quan escrivim. Una altra companya a qui aprecio pel poc que hem coincidit, tot i no conèixer-la gaire i gens personalment, no sé raó de què deixà anar un comentari com tractant-me de “depredador”, si més no ho insinuà, per la meva manera d’expressar-me i els meus escrits habituals... En fi, és fàcil prejutjar i molt més en aquest medi on és complicat conèixer qui tenim a l’altra banda, per molt que tractem d’entendre bloc rere bloc. Clar, tractar-me de “depredador” a mi, perdoneu que us digui, o insinuar res semblant és sinònim de conèixer-me més aviat poc o gens. Precisament quan vaig descobrir per primer cop el xat dubtava si seguir o no, si allò era per mi, aquest ambient enrarit i interessat molts cops; era del parer de que aquests xats generalment van d’això ,de “depredadors” i “depredadores”, cosa que em disgusta sobre manera. Amb el temps fins i tot t’acostumes i t’hi fas, i et pots arribar a sentir com en família algun moment concret, però també constates la crua realitat ,sí, n’és ple aquest xat de tot tipus de “fauna depredadora”, per un igual repartits entre dones i homes, però és clar que és inherent a aquests tipus de medis virtuals on les persones i personatges cerquen allò que els pot omplir i no troben en la seva rutina del dia a dia real i tangible, i ho entenc, i s’ha d’aprendre si cal a viure en aquest món si més no sorprenent i alliçonador molts cops, i quan menys ho esperem. Jo, però, “depredador”?,no gens, de cap manera; precisament fujo d’aquestes situacions tot i experimentar tristament com n’és de senzill passar en poques hores de l’adulació i bones paraules al menyspreu i quasi oblit més absolut. És el que te no ser depredador ni voler ser víctima de depredadors. Com sempre, pot ser que tergiversi i/o estar equivocat, de no afinar massa el meu humil criteri.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vidaa |
En els ecosistemes
Sunday, June 16th 2013, 12:39 PM
naturals, ben cert que tots fan falta per mantenir l'equilibri.
Però en un "ecosistema" artificial com és el xat, podem escollir en quin nínxol (espai) ens ubiquem.
Just fa uns dies, un amic del xat em deia que darrerament quan hi entrava això semblava un cementiri... vam acabar parlant de cementiri d'elefants o de cau de llops ferotges i afamats... depèn del moment i de les circumstàncies. I, és clar, això es presta a tota mena de prejudicis.
El que està clar, és que molts hi trobem alguna cosa en aquest "ambient enrarit" com l'anomenes, sinó, no ens hi quedaríem.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
