|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de anteros
|
|
|
DICTADURA DEL COMPORTAMENT
dimarts 11/juny/2013 - 09:29 503 7
DICTADURA DE COMPORTAMENTS
Em cansa haver de mostrar i demostrar a tort i dret que content i optimista he de ser, d'estar sotmès a la dictadura del simpàtic de torn, de la persona agradable i ocurrent, ah i si pot ser amb un aire d’interessant, i fer-se veure i sentir per bé o per mal. Sí, cansat de què no pugui ser un mateix també quan la tristesa i el pessimisme ens aclapara i volem deixar-nos endur per melangies i tristors, si ens ve de gust, si em ve de gust; per què coi no podem ni puc mostrar tristesa i desassossec com qui li ve de gust riure i gaudir de bons moments?,per què coi no pot un mostrar moments de feblesa sense ser titllat negativament i volent tothom allunyar-se de comportaments que no siguin riure i somriure com a bledes?... per què? No tinc, tenim, dret a tancar-nos en negativitats i pessimismes i tristors, i compartir-les?
Doncs ara, no estic per gràcies ni gracietes, potser se’m passi aviat, acostumo a fer-ho en un tres i no res; vet aquí la meva bogeria, tots tenim una que altra de bogeria i en gaudim. Mira, potser demà, o passat, o ves a saber quan, em dona per entrar al xat o al bloc o surto de casa o hi entro i em menjo el món sencer sense mastegar si cal i sóc el més dels més i tothom riu i em somriu i alguns petons per aquí i altres petons per enllà...
Però ara, sincerament tot m’és sobrer, només jo i el teclat i la pantalla, com quan faig l’amor amb bolígraf i paper, en prosa o en vers... una de les meves passions que ara em dolen i després em donen vida.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
anteros |
A vere...
Wednesday, June 12th 2013, 1:51 PM
a pams...
cuqui... sempre sóc jo mateix, en lo bo i en lo dolent, vet aquí el problema. Sóc fort i sóc feble, com tothom, però no ho amago ni ho vull com s'acostuma a fer.
araletaaa!!... com m'agraden els teus saltironets!, sempre colem agradar però la qüestió és ser un mateix amb tot de defectes i, potser virtuts, però clar sempre podem millorar sense deixar de ser nosaltres. És agraït que algú vulgui animar-te, senyal que com a mínim et te afecte. Els pitjors aïllaments i més dolorosos són aquells quan s'està envoltat i veus que ets fora d'aquell estat generalitzat..., no és una opció de voler aïllar-se si no un estat d'ànim concret i puntual, no és cap contradicció!
Som! ;-) i això ja de per sí és important.
palma, entenc i comparteixo la primera part del teu comentari, la segona més discutible tergiversa el meu bloc, no era aquest el sentit, segur que com altres vegades no m'he explicat bé o dono peu a interpretacions que no corresponen.
krasis, totalment d'acord amb la teva interpretació, vet aquí!
Resumidament el què volia expressar és que no hem d'anar per la vida contínuament amb un riure i un somriure que sigui màscara i ens faci bledes, no tenim cap obligació si no ho sentim, no vull dir que no sigui molt més constructiva la posició i visió optimista de les coses, evidentment!, i ja m'agradaria, però son com som nosaltres i les circumstàncies.
Salut i gràcies!!
:-))
|
|
arale |
Entenc q vols dir.
Wednesday, June 12th 2013, 6:43 AM
I si, crec q hem de ser qui volem ser, no deixar-nos influenciar pel q volen q siguem els altres, no deixar-nos dominar per les ganes d'agradar als altres, no fer res q faci q deixem de ser qui volem ser, q no sempre és qui som...
També s'ha d'entendre q la gent del nostre voltant, si ens veuen trists o malament ens vulguin animar, serà q els caiem bé, qui sap, potser m'equivoco...
També entenc q hi hagi moments d'estar aïllats, el q no entenc és voler estar aïllat enmig de la gent.... potser m'ho sembla a mi, però no serà una gran contradicció?
Ja està, ja he barrinat més del q tocava i crec q me n'he anat una mica del tema...
Som com som, no hi ha més, uns d'una manera i d'altres d'una altra.
M.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|